Bona vesprada a totes i a tots:
Difícil és la tasca d’escriure sobre una persona que ha fet de la seua vida una història. Hui, 13 d’agost de 2007, es presenta i clou, l’obra més gran que s’ha fet mai de Xixona. Historia de Jijona II de Fernando Galiana Carbonell, el nostre avi, el meu iaio.
Els seus néts el recordem, allà al seu despatx, atapeït de llibres, milers de papers apilats en forma de columnes, manuscrits il·legibles, els seus records de l’etapa d’empresari i alcalde de la seua benvolguda Xixona, i una màquina d’escriure al centre de la taula caoba, que amb els dos dits escrivia pausada i memorialment, totes les notes que havia anat trobant i rebuscant dels arxius més importants d’Espanya. Un enamorat dels seus nétes i néts, l’aliat perfecte per resoldre problemes, per saciar els vicis típics de la infantesa, i un iaio ple de respostes.
Va nàixer un 26 de febrer de 1921, hui tindria 87 anys, però que el juliol de 1993 ens va deixar sota una turmenta d’estiu. Fill i nét de torroners, que va dedicar la seua professió en la gerència de Turrones
I des d’aquesta vessant va començar el seu periple d’escriptor amateur. Els seus viatges de negocis, amb la finalitat de vendre el nostre producte insígnia, es van convertir en una il·lusió pel descobriment de documents que tingueren relació amb la història del nostre poble.
Les visites a València, Barcelona i Madrid es convertiren en un encontre indefugible dels seus arxius: l’Arxiu del Regne de València, el de
El do de gent que tenia feia més amena aquesta cerca de
Tenia clar una cosa, i era un consell que donava a tots els seus familiars, recorde que em deia: «José Miguel, el terró obri moltes portes», i quanta raó que tenia! Sempre que visita un arxiu, no oblida de dur un paquet de torró.
A més, aquesta tasca ingent i constant fou endolçada al llarg dels 8 anys que fou batlle d’aquesta ciutat, entre 1975 i 1983. D’aquells anys de treball com a president de l’Ajuntament tingué la bondat d’ordenar el nostre Arxiu, prendre curiositat, donar-li la importància que mereixia, un Arxiu Municipal que posteriorment dotaren de l’adjectiu d’històric i que fou seguida pel següent alcalde, en Lluís Garrigós, on incorporà un especialista, l’arxiver José Bernabé Ruiz.
A la fi, aquest viatge de lletres s’ha transformat en 1323 pàgines, on podem descobrir el nostre passat fins l’inici de
Un treball senzill, com ho demostra la portada, la mirada atenta i expectant de l’Àngel de Xixona. Amb la mà dreta sostén la corona i amb l’esquerra l’escut de la vila reial.
Hem d’estar contents perquè estem escassos de llibres que fan més clara i aclaparadora la visió passada d’un poble, d’un país, d’una societat que no troba moments i gent per fer aquestes feines costoses.
I aquesta publicació li la devem a una sèrie d’institucions que han fet possible la seua edició: l’anterior Corporació, com l’actual de l’Ajuntament de xixona, el Consell Regulador de Xixona i torró d’Alacant, a la direcció de
A Bernardo Garrigós per la correcció d’aquesta segona edició i el pròleg del llibre Historia de Jijona II.
No puc oblidar en aquells anys, a la meua àvia Lola, en el recolzament que li va fer en la realització d’aquesta tasca.
I a elles, les nostres mares, les filles de Fernando Galiana, Dolores, Mª José i Lourdes, els devem en part aquesta publicació, car la seua constància, la seua perseverança, i sobretot, la il·lusió ha fet possible l’edició d’aquest llibre, que oferim al poble de Xixona i als interessats amb ell.
Hui, onze anys després de la primera part de
Fernando Galiana Carbonell, el nostre iaio, ens va deixar en cos però, no en ànima, ni en record, puix deixa un legat vast i dilatat, el millor atavisme que haguérem pogut esperar. Un llibre, per i per a Xixona, un viatge a través del temps mitjançant la llengua, els textos, sense cap finalitat lucrativa, només amb l’objectiu de conéixer la història d’aquest tros de terra.
Des de l’interior més profund dels nostres cors, albirem eixe àngel, l’Àngel de Xixona, el nostre iaio, que s’ha tornat a il·luminar.
Moltes gràcies a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada