CRÒNICA DE MOROS I CRISTIANS
2007
XIXONA DEL 21 DE JULIOL AL 24 D’AGOST
INTRODUCCIÓ
«Hi ha qui és advocat, o mestre, o polític, o bisbe, o poeta, o llaurador. La meua professió, en canvi, és de ser Josep Miquel Arques»
Aforisme adaptat de Joan Fuster.
He seguit l’esquema de les últimes Cròniques, la descripció minuciosa, i l’omissió de l’opinió directa, amagada en la primera persona del plural, amb preguntes retòriques perquè el present oïdor i futur lector, genere la seua crítica i reviva amb fruïció i ganes
L’objectiu primordial d’aquest escrit és el fet de recordar totes les festes del 2007, un lector privilegiat, Marcos Nicolau, em comentava que després de la lectura «has aconseguit que recordara totes les festes, és més, he sentit profunda emoció i diversió en certs moments, recolze tot el que reivindiques per solucionar i et felicite. Aquestes festes he sentit al final d’elles i tornant al meu mas, una satisfacció molt agradable, que feia temps que no ho aconseguia. Molt bon treball». O aquest altre comentari de Lluís Norberto Mira, Melilla: «He llegit
L’any passat vaig escriure, en temps condicional, que potser seria l’última Crònica però, una petició formal del president, Juan Antonio Coloma Peral, em demanà que l’escriguera, vaig acceptar l’oferta. Mai pots dir que d’aquesta aigua no veuràs!
Molta gent m’ha felicitat i m’ha animat que continuara amb el càrrec, com Josep Mateo, Peporro pare, la dona de don Julián el Practicant, altres, fins i tot, m’ha injuriat. No ho amague, m’agrada aquest càrrec, perquè mitjançant l’escriptura puc ésser eixe fester amagat, que duc dins de mi. De tota manera, pense que el meu periple ha arribat a bon port i els càrrecs, s’han de deixar en el millor moment. Perquè la vida són quatre dies, i tres són de Moros i Cristians. Per mi, ha sigut un plaer, un goig, he estat devanit mentre podia narrar amb humilitat
L’organització passa pels seus pitjors moments, entre tots hem de reflexionar i treure
Però enguany, hem d’alabar als deu delegats: Luis Soler, Cucurucho, Poblet, Fillu i Toni Picó, Pera, Sebastià, Gustavo, Víctor, Nacho i Coloma, i al regidor de Festes, Paco Piqui. Amb fet una unió, una pinya, han anat tots a una, i han aconseguit que totes les filades en siguen una. Les felicitacions més grans per haver treballat per
No podria deixar d’escriure un paràgraf exclusiu a Coloma pare, el que va agarrar les rendes de
Enguany també he tingut correctors de luxe, l’expresident de
La lectura moltes vegades és un plaer, és l’aliment del saber i és imaginació.
El següent dia de festes s’inicià la redacció d’aquest document fester, mentre el vent canvia a temporà, el soroll de les vares colpejant els ametles, encara l’olor a pólvora pel meu carrer i la mirada perduda per les festes del 2007.
SETMANA CULTURA DEL MIG ANY
EXPOSICIÓ DEL XII CONCURS DE FOTOGRAFIA FESTERA (del 20 al 25 de febrer de 2007)
L’aula de
De fotografies 53 entre les dues modalitats. El primer premi en la modalitat a color va estar per a Manuel Valero López amb el títol Entre Piratas. El segon premi per a Alfredo Garcia Mira i el títol Jo vull ser músic i en darrer lloc, el tercer per a Hèctor Sirvent Arques i Labriegos.
En l’altra modalitat el primer premi va estar per a Titànic d’Hèctor Sirvent Arques, el segon per Manuel Valero López i de títol El cuarteto i darrerament per a José Colomina Ramos amb Salida de misa y calor...
Dimecres 21 de febrer de 2007
Concert de
Per segon any consecutiu els educands de l’Escola de Música van oferir un concert replet de peces festeres i sobretot d’il·lusió. Perquè no importava si estava molt afinat o no, sinó que són els futurs músics, part fonamental en
A la primera part ens oferiren
En l’intermedi es lliuraren els premis als guanyadors del Concurs de Caps d’Esquadra i els títols de llicenciats en l’Escola de Festes del 2006 que van ser per a Ricardo Coloma Ibáñez (Contrabadistes) el primer premi, el segon per a Víctor Mira Alcaraz (Cavallers del Cid) i el tercer per a Angel Mira Boatella (Llauradors), en els cristians. Mentre que per part mora els guardonats foren per Mireia Doménech Martínez (dels Moros Verds) i el primer premi, el segon per Víctor Sirvent Monllor (dels Moros Grocs) i el tercer per Quico Asensi Galiana (dels Kaimans). Els títols de llicenciats s’entregaren a Carlos Pérez Sánchez dels Moros Vermells, que no va anar, Andrea Picó Santos i Byron Alexander Torres Villa.
A la segona part
Divendres 23 de febrer de 2007
Concert del Mig Any, en commemoració del 125 aniversari de la música festera.
El Cine de Dalt replet de gom a gom. Tenim un local bastant limitat per a esdeveniments que atrauen a molta gent, i en aquest cas, el Concert del Mig Any és un d’aquests actes. També caldria comentar que hi havia 60 seients reservats per als guardonats, el resultat va ser que hi hagué protestes pel públic que esperava des d’una hora, i no va poder ni entrar.
L’Agrupació Artísticomusical El Trabajo tocà en la primera part Athenaêum pasdoble (2006) d’Enrique Alborch Tarrasó, Ix el cristià marxa cristiana (1981) de José Mª Valls Satorre, Abenserraig marxa mora (2004) de Saül Gómez Soler i El Timbal i la lluna del cid marxa cristiana de Vicent Pérez.
En l’intermedi en van entregar els premis als guanyadors dels tornejos de futbol sala, frontons per parelles, cotos de 2006, els ja comentats premis de fotografies, i cartell de Festes de 2007. Els capitans van ser encarregats de repartir els guardons, puix al no haver una directiva, com la dels darrers anys i es va pensar en la millor solució.
A la segona part Al abed alkasar pasdoble (2006) de José R. Pascual Vilaplana, Kaimans marxa mora de Ricardo Planelles Torregrosa, Gentileza 72 marxa cristiana de José Pérez Vilaplana i Lídia, marxa mora (2000) de Ramón García Soler.
En definitiva pocs actes, però els suficients perquè enguany hem pagat el tenir una Federació amb 3 presidents, i això ha marejat prou.
Dissabte 24 de febrer de 2007
MIG ANY
La secor festera trobava l’oasi. El Mig Any constitueix la fugida per unes hores de la quotidianitat, el reviure les batalles festeres, el fer patent que volem festes, que les desitgem. A Xixona som uns querosos de festes. I un bon exemple de querosia és la pàgina electrònica de faloco.com que ens diu els dies que queden per al desitjat dia.
Al fi ix el sol, sembla que no volgués eixir. Els bons dies es donen il·lusionats mentre els sons de
L’esmorzar és la primera reunió ineludible: creïlles a la rebolica, ous i bajoques fregides, embotits de les diverses carnisseries del poble, els primers gots de vi, i els primers crits de guerra.
Els Marrocs enceten la segona cercavila del matí, a dos quarts d’onze, un acte no oficial de les festes però sí indispensable per visitar la seua antiga kàbila del carreró de les monges.
La primera desfilada oficial del Mig Any s’obri amb les deu banderes al vent de les filades. Seguidament els Delegats, enguany els vertaders motors de
A l’arribada a
L’alegria es palpa, la beguda entra en els cossos dels festers i fan que la vergonya i el pudor desaparega.
La música sona, les filades formen amb ritme de pasdoble jovial i l’ordre dels moros en primer lloc: Moros Verds, Marrocs, Moros Vermells, Moros Grocs i Kaimans i seguidament els cristians: Pirates, Llauradors, Contrabandistes, Canyeta, Cavallers del Cid.
Al voltant del migdia la desfila acaba i comença la típica i tòpica cerveseta xixonenca, amb les bandes que fan ali amb els festers fins les kàbiles, on el caldo amb pilotes i l’arròs seran els plats principals que elegeixen els subministradors festers.
La festa es calfa: abraços, crits, rialles... festa desmesurada. Després d’una tertúlia que sembla curta, de quatre o cinc hores, tots als punt de partida per fer la desfilada a pas de marxa cristiana i marxa mora, amb l’ordre invertit al del matí, primers els cristians: Pirates, Llauradors, Contrabandistes, Canyeta, Cavallers del Cid (Capitania Cristiana) i moros: Moros Verds, Marrocs, Moros Vermells, Moros Grocs i Kaimans (Capitania Mora).
Però el que serà una costant al llarg de totes les festes i que ja criticàrem l’any anterior, el ritme de la desfilada, el pas fester és molt lent, tant, que avorreix al MIRÓ, i sense ells i elles, no hi ha espectacle perquè els caps d’esquadra, els capitans i les capitanes, els festers necessitem palminetes. Una desfilada no pot tenir una duració de dues hores i mitja, la gent es cansa d’estar en peu.
Divendres 20 de juliol: PRESENTACIÓ DE EL PROGRAMA
La metxa s’encén. L’Aula cultural de El Trabajo repleta de gom a gom; ja és una data consolidada en el calendari fester. Autoritats presents a l’acte, i és gratificant veure el poder al costat de
Instants abans de començar l’acte el canó que faria la presentació interactiva s’apaga. El president de
El segon torn de paraula fou per al president de
Què és una Festa sense el sexe femení? El llenguatge ha estat sempre masclista. La dona parlava en primera persona. La dona en la festa és sinònim de bellesa, clamor, alegria, intimisme, responsabilitat, saber estar, sexualitat i perquè no, sexe! La dona és l’adjectiu perfecte perquè
Tots a favor de la participació i com deia Toni Llorens, Fillu, en el seu article «La dona... És la festa»: “A la fi, el paper de la dona en la festa és el reflex del seu paper en este xicotet i estimat món que és la nostra Xixona: la tresorera de la filà, l’àvia que cus el vestit de la néta, les amigues que s’encarreguen de la retreta, les mares que busquen la tela per a l’esquadra de les xiquetes, la delegada de la filà, la cabo d’esquadra, la quadrilla que lloga un vestit, la capitana de festes, ... TOTES IMPRESCINDIBLES, totes importants, totes festeres” (p. 95).
A més, una dada curiosa, de 36 articulistes de El Programa 17 eren dones. La meitat! Paritat.
Els números del programa: un total de 324 pàgines, 8 més que l’any 2006. 47 articles, inclosos els saludes i
Un capítol important també ha sigut el de la música, ja que ha tingut el seu apartat: 125 anys de música festera, El tabal, La conmemoración del primer centenario de la música de moros y cristianos, Quina mos toquen. La música és un tema sempre present en la nostra festa.
Caldria destacar alguns articles com el retorn de Jaume Miquel i Ismael Sirvent amb el descobriment d’un acte però, afegiríem que
A més, el repàs a les capitanies de l’any anterior, el Pas del Temps i el petit homenatge als festers que han faltat en Un buit en l’esquadra, conformaven El Programa.
De les paraules es passaren a les imatges on vam tastar una mica el contingut fet per José Juan Coloma. I l’acte va concloure amb un petit homenatge a les Capitanies de Festes, amb unes paraules de la festera Estel·
Després de l’acte, els escriptors impacients de El Programa eren els afortunats en arreplegar els primers exemplars, i la resta de públic baixava a la rebosteria de El Trabajo per fer un vi d’honor i calfar l’ambient per al dia del Senyal.
Dissabte 21 de juliol: DIA DEL SENYAL
Al fi! La nit s’ha fet llarga. El sol ix i el so de la dolçaina arranca a les portes de l’Ajuntament direcció el Raval. El Tio Pep engega la màquina. Els primers festers que no volen perdre cap acte esguarden els bancs de l’ermita on s’oficiarà la missa en honor a Sant Sebastià dita pel pàrroc de Xixona, en Vedast Gimeno. Quan s’alça el cos de Déu, els primers grams de pólvora esclaten en senyal de goig i lloança al Pare. Als primers bancs, destaca pel seu vestit encorbatat José Juan Raimundo, Rebollo, regidor del PP.
Després de l’ofici, el tradicional i típic esmorzar muntat per la filà Llauradors. A més, no falten a la cita els diversos casals particulars:
A dos quarts de dotze els Marrocs cercavilen els barri de Maria Verdú per pujar pel carreró de les Monges i fer l’avinguda Constitució en sentit Entrà de Moros i Cristians.
Tot seguit, la meitat de les filades fan la desfilada en primer lloc els moros: Verds, Marrocs i Kaimans (Capitania Mora) i els cristians: Pirates-Mariners i Cavallers del Cid (Capitania Cristiana).
Però
La kàbila, situada a
Els dinars en les successives cases de festers acaloren un poc més el dia del Senyal amb els primers compassos de les Bandes que ens visiten. Hui, celebren la festa de Sant Sebastià que el 1600 plorà i ens salvà de la pesta.
Així, el segon acte religiós s’iniciava a les sis de la vesprada des de la porta de l’Ajuntament on les autoritats de Xixona, els membres de
Una vegada que el Sant és entrat a l’ermita, la comitiva s’encamina direcció Raval cap amunt, i a l’altura de
A l’arribada a la porta de l’Ajuntament l’alcalde de Xixona, en Ferran Verdú i José Antoni Coloma feren el descobriment del cartell de festes en públic i
La imatge que es fa des del capdavall de
La desfilada comença puntual a les huit. Totes les filades participen en el dia del Senyal.
Curiós, els tiquets que han fet els Pirates-Mariners per demanar les begudes alcohòliques, com comentava un fester d’aqueixa filà: «més que per no convidar, per a controlar a que no beguen els menors d’edat». Una bona proposta que podrien seguir la resta de filades.
A les onze de la nit, la segona desfilada oficial, lenta, com anys precedents. Una desfilada no pot durar dues hores i mitja perquè el carrer es queda buit de gent. D’aquest acte podríem destacar el pas dels Moros Grocs que fan meitat amb marxa cristiana i meitat a marxa mora, amb Jaume Monerris alçant la llança amb la marxa El Conqueridor.
De dilluns 23 al divendres 27 de juliol: ESCOLA DE FESTES
L’Escola de Festes obria un altre any les seus portes i ja en són nou. Els vora quaranta xiquets van aprendre de la mà dels professors les qüestions més tradicionals de
El col·legi un altre any es va instal·lar en el Casal del Jubilats on Merxe Ferri fa de directora i l’acompanyen Alfonso Zaragoza, Sabina Alcaraz, Jaume Miquel i Luís Cortés.
L’excursió que es realitza tots els anys es va fer a
L’Escola ha tingut un professor nou, en Jaume Miquel, el creador i escriptor del llibre de l’Escola de Festes, que va tornar després de cinc anys. Respecte al llibre, ja fa uns tres anys que es va retocar i es van afegir temes nous i encara no s’ha imprès. Ens hauríem de preocupar de reeditar-lo.
L’any que ve l’Escola complirà una dècada i hauríem de pensar de preparar algun esdeveniment especial, per celebrar aquesta Escola que ha sigut pionera i copiada per altres pobles. Alguna exposició, alguna conferència de la resta d’Escoles de Festes que existeixen, un sopar d’antics alumnes... I també demanar la participació de més mestres, com tots els anys hem escrit.
De dilluns 6, dimarts 7 i divendres 10 d’agost: ESCOLA D’AMBAIXADORS
Un altre any ens hem quedat sense Escola d’Ambaixadors. I ens hem quedat perquè no hi ha propaganda, el que hauríem de fer són uns cartells com els de l’altra escola.
El seu creador i únic professor, Alfonso Zaragoza, es queixa amb tota la raó, que no té cap ajut per par de
Caldria canviar el xip i començar per aquestes activitats que són pilars perquè
Soparets, dissabte 28 de juliol, 4 i 11 d’agost
Els Soparets aviven la flama festera, alcen l’ànima a un poble apagat els caps de setmana d’estiu. Ens serveixen per assajar desfilades d’esquadres, per commemorar aniversaris, per homenatjar a festers de solera, per celebrar sopars de capitans i capitanies.
A més, pels matins se celebren els campionats de futbot-sala, masculí, femení i frontó. El campió de futbol-sala masculí fou per la filada els Cavallers del Cid, segon els Vermells.
Després de l’esport, el dinar. Pirates, Contrabando, Cavallers, Verds, Marrocs i Vermells preparen menjars per ambientar les posteriors hores festeres. Són dinars on l’arròs en conill és el plat principal. Després d’aquest suculent menjar, torn per a les tertúlies, les discussions festeres, les desfilades a la kàbila, sinònim de moments de glòria.
I quant mirem el rellotge són vora les sis de la vesprada. Els voltants del Bar Pepet s’omplin de festers que no volen faltar a la cita d’un dels jocs més tradicionals de cartes, el coto. Mesos abans s’han fet els campionats previs per veure qui juga i defèn els colors de la bandera, com els Llauradors, Moros Verds o els Marrocs. Enguany hi havia quatre parelles de jugadores fèmines, les Llauradores, les Canyetes, les Marroques i les Grogues, i una parella mixta, la del Contraban. Qui ha dit que aquest joc és només d’hòmens? Perquè el triomf final va ésser per a la parella dels Moros Vermells, Mario Carbonell & Baulot, Jorge A. Mira (amb el cuixot), segons, la parella mixta del Contraband (Potxolo & Noèlia), amb un salsitxó, el tercer lloc per a les germanes Pichurris de
I el carrer comença a agarrar l’ambient de Soparet amb
Respecte als Soparets en sí, hem de dir que hi ha hagut diverses filades que no varen participar. En el primer soparet, 28 de juliol, faltaren els Contrabandistes, Llauradors i Moros Grocs. Al segon soparet, 4 d’agost,
S’ha seguit la fórmula d’un soparet desfilen en últim lloc els Cristians i a la setmana següent ho fan els Moros. D’aquesta manera el dia 4 d’agost el Capità i
La setmana següent, 11 d’agost, el sopar del Capità i
Tots els convidats amb camiseta color butà, fins el punt que algun fester, com Adrià Baldó, que anava amb una bombona de butà. El restaurant, l’aparcament del Barranc de
Música, ballets, regals, menjar, beguda, i tot amb alegria. Que es pot esperar més? Tant la primera desfilada com la segona van estar acompanyats per
Com a nota curiosa el Contrabando va veure com el seu nombre de festers abaixava en el tercer soparet, ja que per una part, hi havia el sopar de les Capitanes dels Marrocs, Merce Albadalejo i Cristiana Boatella, que varen convidar a gran part de la tropa Contrabandista i per altra, els Contrabandistes que són membres de
Altres sopars de Capitans, el dels Pirates, que convidaren
Però cal fer un advertiment a tots els festers i les festeres, i les filades, la segona desfilada ha estat lenta, avorrida, ensopida, somnolenta. I la conseqüència ha sigut que el públic ha preferit anar a casa a descansar en compte d’aguantar-nos. És el que estem aconseguint, quedar-nos a soles al carrer. Caldria analitzar el problema. Potser ben fàcil, les filades amb poc nombre de festers arranquen amb més facilitat que les filades amb major nombre. Hauríem d’arrancar de seguida, perquè els festers es col·locaren per desfilar. Potser un exemple, són els Moros Grocs, que fan a pas de diana algunes desfilades com la del segon i tercer dia de festes, o en el soparet, mitja desfilada a pas de marxa cristiana i l’altra a pas de marxa mora.
Diumenge 12 d’agost, Concentració de SEAT 600 i cotxes clàssics a l’avinguda de
El diumenge ens despertàrem amb el so dels clàxons dels 73 cotxes que hi acudiren a
Després de que els últims festers deixaren el carrer amb silenci, i el servei de neteja fera el seu treball, els cotxes anaren arribant en caravana des de les nou i mitja del matí a Xixona, al lloc de reunió, l’avinguda Constitució, la seua posterior inscripció i l’esmorzar al Casino, patrocinat per l’Ajuntament de Xixona.
Aquest esdeveniment fou organitzat pel Club amigos del 600 Ciudad de Elche i el seu responsable a Xixona, Manolo Sirvent, el Campano.
Entre les deu i mitja i les onze i mitja exposaren els vehicles al públic assistent i seguidament es feu la primera gimcana amb trofeu per als primers classificats.
Un recorregut pel Casc Antic del poble i la posterior visita al Museu del Torró de el Lobo, marcaren els actes abans de la cloenda en el dinar de germanor que es celebrà al restaurant El Museu, on s’entregaren els trofeus de la gimcana i uns obsequis aportats pel Consell Regulador i algunes empreses torroneres.
Segons el seu organitzador: «fou tot un èxit de participació, 73 cotxes, i l’èxit es deu als 10€ que costà la inscripció que incloïa l’esmorzar i el dinar. Però, que faltà publicitat i un poc d’animació amb música, o una barra amb cervesa per a tots els visitants i veïns, a més de més publicitat. De tota manera, una bona activitat per passar un bon matí de ressaca».
Diumenge 12 d’agost, Dia de
Aquest va ésser el dia per celebrar el dia de
Els primers balladors s’encaminaven carrer Capità Josep Hernández Mira, carrer Mare de Déu de l’Orito fins les escales de
Com altres anys, el gran nombre de balladors va fer que es formaren dues fileres, en la banda de l’esquerra els membres del grup de danses i l’altra banda, els amateurs.
Després de l’acabament, els balladors que s’encaminen a veure si li ha tocat el premi, però la sorpresa fou que només hi havia un número, i la resta dels dies tres números premiats. Si és el dia que més gent balla! I els xiquets i les xiquetes, el seu esperat gelat.
I un premi, l’actuació del grup de Rondalla de Xixona amb la nova veu de Nacho Masià i el recuperat Grup de Danses amb el títol Jo tinc una novia en Xixona. Que actuà a la porta de l’Ajuntament mentre la gent feu un cercle però que els de darrere no observaren bé. No podríem fer millor les coses i posar una tarima? De tota manera, com comentava Victòria Romero Santonja, membre del Grup de Cors i Danses: «volem recuperar el Grup de Cors i Danses, a més d’ensenyar el ball, volem que la gent s’apunte, no s’ha de tenir gràcia sinó ganes, i tots els divendres, a partir de les nou de la nit ensenyem els balls en el Cristòfol Colom». Llacem l’oferta.
El dilluns 13 i el dijous 16 d’agost van ser els altres dos dies que vàrem tenir balls de dansa, amb prou participació, a més de veure a molts hòmens amb els vestits de xixonencs, i això acoloreix més l’acte.
Dilluns 13 d’agost de 2007. Nanos i Gegants. Jocs Infantils.
A les deu del matí, puntual, els Nanos i Gegants tornaven a recórrer els carrers de Xixona, després de l’hivernacle. Els xiquets i les xiquetes amb els seus pares i mares acompanyeren als negres, xinesos, europeus.
Els Nanos i Gegants feien de les seues espantant als més menuts, mentre alguns treien els putxerets i els pares els agafaven en braços dient-los: “si són de cartró!”
Els Nanos i Gegants de Xixona són una delícia. Els vam poder veure només tres dies perquè el calendari enguany no donava per a més, el dimarts 14 amb el mercat i el dijous 16.
Aquest dilluns dia 13 només es va realitzar l’única actuació per al futur, Jocs Infantils, a partir de dos quarts de dotze. Poc hem fet, potser que el problema haja sigut el canvi de govern que es va posar a treballar a partir de mitjan de juny, i no hagen tingut temps suficient, com
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE HISTORIA DE JIJONA II DE FERNANDO GALIANA CARBONELL.
El Teatret va acollir la presentació de la segona part de Historia de Jijona del xixonenc Fernando Galiana Carbonell, un dels dos actes cultural d’aquestes Festes.
A les set de la vesprada en un recinte farcit de veïns que volien descobrir una part de la història del nostre poble, el batlle de la ciutat, en Ferran Verdú obrí la presentació de l’obra més gran que s’ha fet mai de Xixona, expressant el que representava aquest llibre per a
En segon lloc, Josep Miquel Arques i Galiana, aquest llegidor, com a representant de la família Galiana, on mostrà l’agraïment a les entitats que hi col·laboraren, exaltà la figura de Fernando Galiana i el treball de 50 anys que hi costà fer aquest recull de documents.
En Lluís Garrigós i Oltra, director del Museu del Torró, també enlairà la figura i sobre el llibre: «Historia de Jijona es un manual de primeros auxilios para todo jijonenco que pretenda aproximarse a su propia historia. Esta obra imprescindible se la debemos al que fue cronista, alcalde, industrial y, sobre todo, un enamorado de nuestra ciudad, Don Fernando Galiana Carbonell». I li donava les gràcies «por este magnífico regalo con el que nos ha querido obsequiar, reduciendo, de paso, la distancia entre el más aquí y el más allá».
Com en Vicent Martínes, director de
En darrer lloc, en Bernardo Garrigós, Cronista de Xixona i autor del pròleg del llibre, que amb una presentació interactiva descobrí també la figura de l’escriptor i ens desgranà les característiques d’aquesta segona part.
L’acte l’acomiadà l’alcalde i oferí al públic assistent un berenar típic xixonenc amb granissat i orxata més unes pastes i la sorpresa que es regalarien dos llibres, un exemplar del llibre presentant, Historia de Jijona II i la reedició corregida d’Anecdotario Jijonenco, tots dos llibres de l’homenatja’t, Fernando Galiana Carbonell.
Ben entrada la nit, concretament a mitja nit, quant a l’horari posava les 22:00 hores, el rock extorsionava la tranquil·litat, amb el Festival de rock al pati del col·legi Eloi Coloma, seu dels actes de la setmana prèvia a les festes, amb un grup convidat i el grup xixonenc Mugroman.
Dimarts 14 d’agost, Aplec Colles de Dolçainers i Tabaleters i Correfocs.
El dimarts no vàrem tenir dansa sinó el II Aplec Colles de Dolçainers i Tabaleters, organitzat per la nostra colla, Els Arreplegats. A les set de la vesprada i a la portalada de l’Ajuntament era la benvinguda de les sis colles participants: Colla de dolçainers i tabaleters “el Pinyol” de Callosa d´en Sarriá, “
Seguidament s’inicià una cercavila pel Casc Nou de Xixona, fins l’arribada al Castell de Festes, on totes les colles es presentaren al públic xixonenc que aplaudia, costosament, al pas de cada agrupació de xaramiters. Una vegada que arribà la colla dels Arreplegats totes les colles interpretaren l’obra “
Acabada la peça es dirigiren a sopar al Local dels Músics, on no pararen de bufar la canya i animar-se per al següent acte, el multitudinari Correfoc. El cartell amb el lema Vine a l’Infern anunciava que
Moltíssima gent vestia la samarreta confeccionada per a l’esdeveniment, i amb la seua mascota, l’Aixameta. Tot i que la camiseta la podrien haver fet de mànega llarga, per evitar cremades als braços.
El dimoni pare encengué el primer coet, les 7 colles de l’aplec afinaren Els Diables i Ball dels Dimonis, la percussió més la llum apagada feia més tenebrosa l’arribada dels Dimonis al carrer principal del poble. Un munt de gent saltava, giravoltava amb els coets.
I com que els Dimonis no podien contra la gent, agarraren les bicicletes, sota una manta de foc, fins el fantàstic castell de focs. A l’acabament els ja insubstituïbles: Nanos de Xixona, Els maulets, La tarantel·la, La muixeranga i Xavier el Coixo, mentre la gent saltava de Festa.
Per faltar, només un grup de música després del Correfocs perquè la gana de la gent sembla que ho demane.
Dimecres 15 d’agost, Cercavila, Concurs de Dibuix Infantil, Missa en Honor de
15 d’agost, el dia de
El director, José Francisco Mira Marín, mana formar, alça els braços i marca el ritme de Luis Sáez de José Insa Martínez, un pasdoble molt apropiat per al moment. A mitja altura del carrer Josep Hernández Mira, José Mira Galiana, Canana, talla l’obra amb un forta bombà, alguns músics es queixen perquè ha tardat molt a parar. La música retorna al començament del carreró d’Enric Puyo Garcia. Els músics més perspicaços s’adonen que la taula que posa Alfonso Zaragoza per refrescar les goles no hi és, la faena prima davant la música.
A l’arribada a l’Asil, els hostatges i les monges eixen a sentir
Seguidament el delegat dels Marrocs, Gustavo Nicolau i el seu germà, preparen les taules i les cadires perquè els xiquets comencen a traçar el disseny que faran en el concurs de dibuix infantil amb motius festers, tot i que alguns duen la xulla de casa. Una vegada lliuren les obres se’ls entrega un gratificant gelat. Esperem que siga un concurs i els guanyadors o les guanyadores reben el pertinent premi en alguns dels actes de la propera setmana cultural del Mig Any.
Per la vesprada, a les 20:00 hores, es celebrà l’ofici religiós dirigit pel rector de Xixona, en Vedast Gimeno, en honor a
A les nou hores i a
El pregó, l’acte més oficial de les nostres Festes, s’encetava amb un pati del col·legi Eloi Coloma ple a vessar. Passats uns minuts de dos quarts d’onze, el mantenidor de l’acte per segon any consecutiu, Francisco Cortés Estañ, Tito, donava la benvinguda a les autoritats, pregoner, capitans i banderers de festes, festers i públic en general, i feia cinc cèntims del que seria l’acte.
En primer lloc actuaria
Enguany tindríem l’oportunitat i la primera vegada de sentir un pregoner xixonenc, apolític, Juan Antonio Mira López, doctor en Matemàtiques, director del Col·legi Major de
«Si fent-ho d’esta forma em desvie dels costums establits i deixe de ser ortodoxe, us pregue que em disculpeu».
Disculpat! Perquè va encantar, va entusiasmar la condensació d’actes, personatges mítics i records d’il·lusions i entusiasme amb què el poble esperava les Festes. Una proclamació diferent. Del seu discurs destacaríem aquestes paraules que el resumeixen :
«
A l’acabament l’alcalde de Xixona li feu entrega del pin d’argent de
Seguidament del pregó es feu l’entrega dels festers de l’any. En primer lloc el torn del Cristià, on es destacà la seua inclusió en la festa des dels 13 anys, aconseguint sent tresorer i president dels Cavallers del Cid, regidor de Festes i actual Ambaixador Cristià, Francisco Mira del Cerro que s’aixecava de la cadira amb la mirada perduda, incrèdul del premi però, merescut, pel seu currículum fester. El secretari de
El torn per al Fester de l’Any Moro fou per un home que la panxa indica el seu bon gust pel menjar, professor de pràctiques de l’Escola de Festes des de la seua creació, i sinònim de bon cap d’esquadra, el moro Vermell Luís Cortés Masià, Carrasco pare. Mentre anaven dient el seu currículum s’adonava que ell era l’elegit, i amb un somriure complaent s’alçà i saludà al nombrós públic, el president de
Els dos varen tenir paraules d’agraïment, de record a les famílies, i a la gent que sempre ha estat al seu costat. La improvisació és el que fa més gran a
L’última part d’aquesta nit d’emocions era l’entrega de la batuta al director que dirigirà l’himne de festes. Per unanimitat de totes les filades havien concedit a títol pòstum a un músic xixonenc, cantautor per antonomàsia. Feu el seu debut en
Torn per a la segona part del Concert de Festes, l’Agrupació Artísticomusical El Trabajo que ens oferiria un concert amb unes obres elegides entre tots el músics d’aquesta Banda, que feren una votació entre totes les obres que tenien i les més votades serien les elegides per a la interpretació.
Les obres foren: Justicia (pasdoble) (1941) de José Alfonsea Pastor, Alcoi, escata i destral (marxa cristiana) (1995) i Al Primer Tro (marxa mora) (1987) les dues de Rafael Mullor Grau. Un músic que agrada als membres de la banda per la seua música d’explosió.
A l’acabament, es van presentar els Capitans i Banderers de Festes. Enguany per als Cavallers del Cid, anunciats els seus noms i precedits per
L’altra host, la mora, era precedida també per
Uns minuts de protagonisme exclusiu per als festers més representatius. El capità del bàndol cristià va expressar la seua gratitud a tota aquella gent que els havia ajudat al llarg de l’any. Reiterant que Xixona és un poble on hi ha molta gent bona, d’altra banda la seua dona va expressar que estava en un altar i li seria difícil abaixar.
El Capità del Bàndol Moro va demanar a l’Ajuntament que posara més llum al carrer Barcelona, centre neuràlgic de
L’alcalde no volgué deixar d’intervenir en el seu primer discurs com a president de l’Ajuntament de Xixona. Un poc nerviós agraí l’esforç de les Capitanies, i l’agraïment als tres presidents de
Els Capitans de Festes romangueren a un extrem i altre de l’escenari, decorat amb motius festers.
La tercera part del concert,
L’acte acabà al voltant de la una i quart del matí, molt pesat per al públic assistent. Hem optat per ajuntar els dos concerts, el de
Dijous 16 d’agost, Actuació del grup de ball de l’Escola de Dansa de Xixona.
Una altra vegada el pati de les Escola replet de gent i familiars que volien veure els balls i els progressos dels alumnes de l’Escola de Dansa xixonenca.
Ens oferiren una varietat de balls de tota classe: batuka, Danza Mora, Salsa, tangos, sevillanes, cha-cha-cha, i on les més menudes feren treure el riure als espectadors. Una gojada d’espectacle xixonenc que fou recompensat amb un ramell de flors, per par de la presidenta Amigos de Jijona, a la seua professora Finabel.
En general els actes han estat! Potser enguany no hi havia la qualitat que es mereixen per la recent arribada del nou equip de govern que ha eixit del pas i per tenir una Comissió Permanent, tot i això, no hem de desmerèixer el treball. Pensem que no ens hem d’oblidar dels xiquets, i fer una progamació un poc més densa.
Divendres 17 d’agost, Nit del Soparet
Últims retocs de
Els carrers i façanes estan ben decorats. Les avingudes Vall i Constitució adquireix un colorit que en altres poblacions no obtenen, i si li sumem els pendons de les diferents filades en els balcons de les cases, excepte el Llauradors, Contraban i Marrocs, la resta de les filades, tenen la seua pròpia bandera.
Els Cavallers del Cid han aprofitat la matinada del dijous al divendres per portar tot el Boato a l’aparcament de Turrones
Al voltant de les deu del matí el carrer Barcelona és un bullit de festers que munten els para-sols, Marrocs, Grocs, Kaimans, Vermells i Canyeta; els Verds i els Pirates ho feren el dijous de matí. Les empreses de begudes, Llesca i el Lechero, deixen els últims barrils de cervesa; Alejandro Cremades i Juanito el Panaero reparteixen els primers sacs de pa, només treure’ls del forn; les carnisseries deixen la sang, el conill, el magre, el fetge i renyó, els ultramarins tampoc falten als congeladors, i el gel, pel refrescar unes festes prou fresques. A més, hem d’agrair que aquestes empreses són com les farmàcies de guàrdia, estan obertes per quan faça falta.
Les perruqueries ultimen els monyos cardats de les dones, han d’estar ben reboniques per a Festes!
A l’esplanada de l’Onza de Oro el camió de la pólvora i
Però eixen altres problemes, el llistat dels tiradors ha d’estar actualitzat ja que, un fester arreplegava la pólvora d’una festera! I una filà tenia 18 quilos i n’eren només 6, però gràcies a la companyonia d’altres filades que se solidaritzaven i passaven per festers d’altres comparses.
L’any passat criticaven la venda de cadires de festes, enguany, sembla que s’ha organitzat de manera ordenada, ja que al llarg de dos dies es donava cita per a la compra de cadires, un número per persona que podia comprar-ne màxim cinc. Altres dos dies, era la pròpia venda de cadires. Tot i això, no es pot evitar que s’agafe torn, tothom vol ser el primer per tenir preferència.
A més, demanàrem que es col·locaren papereres al carrer principal, i hi van posar, de cartró, entre llotja i llotja de cadires, i vàters, hi havia, però prou amagats. Així i tot, el tenir un poble net està en l’educació de la gent!
Buf! Va dir ell, tot enllestit. Els companys d’esquadra o de filà queden per fer-se la primera en algun dels bars. S’engega el motor dels Moros i Cristians de Xixona. Els cartells en les entrades Sud i Nord del poble indiquen que demà dissabte serà el primer dia gran de les festes, i com anys posteriors els dies dels cartells varen ser pintats i regalats per Alvaritet el pintor.
Quasi en totes les kàbiles hi ha dinars de germanor amb desfilades, discussions, tertúlies, cançons, que bonica és
A les sis de la vesprada la final de COTOS, guanyada pels Moros Vermells, els mateixos campions que l’any anterior. Diuen que Baulot és un dels millors jugadors de cotos perquè sap en tot moment quantes cartes hi ha a la taula.
Una hora després, el Pati de les Escoles rep els músics per fer l’assaig de l’Himne de Festes. En les Instruccions Festeres posava El Cuarnero, i molta gent hi va acudir on estava fent-se habitualment. Un assaig que el començà Juan Antonio Coloma, president de
A les huit en punt, els Pirates-Mariners comencen
Els membres del Jurat del VI Concurs de Caps d’Esquadra, Carrasco pare i fill, donaren guanyadors al canyeto Alejandro Ayuso, primer premi, el cavaller del cid, Víctor Mira Alcaraz, segon i al mariner Bernardo Sánchez Sirvent, Dilluns, tercer, el contrabandista Esteban Sempere Picó, de 4 anyets, obtingué el Diploma. En la modalitat mora, el primer premi fou per a Quico Asensi Galiana, dels Kaimans, el segon premi per Víctor Sirvent Monllor, dels Grocs, el tercer premi desert, i el diploma, per Enric Soler Miquel dels Moros Verds, amb 3 anyets. Per primera vegada un mariner obté un premi en aquest concurs.
Aquest concurs el desconeixen tant els festers com els mirons, hauríem fer cartells per a les kàbiles per incrementar la participació ja que hi ha algunes filades que no hi ha caps. Prou senzill.
A l’acabament de la desfilada tots a sopar.
I la desfilada de
Com en la resta de desfiles, la música s’asserena a dos quarts de dues, massa tard per a l’espectador. Hem de pensar que
TRILOGIA FESTERA
DISSABTE 18 D’AGOST, 1r Dia de FESTES
PRESENTACIÓ DE BANDES
Xixona desperta tranquil·la i emocionada. Els primers músics i festers s’encaminen a posicions oposades, els primers al Castell i els segons a la porta d’un Ajuntament sense cap resta d’obres.
L’especial de l’Información no pot faltar; el periodista Alejandro Fernández ha elegit com a títol de la portada Estallido de música y de color, enguany té 12 fulls, 4 planes menys respecte al
Hem de fer una campanya publicitària perquè ens visiten molts més turistes a les nostres festes. És cert que li donem molt poca importància, o els mitjans de comunicació creuen que les nostre festes no tenen res a ensenyar En una tertúlia amb el Fester de l’Any Moro, Luís Cortés, recordava quan en els trons, Mateo Iborra, Cototo, anava a la carnisseria per fetge i renyons, a l’esclat del canó dels Vermells, els festers queien ferits i Cototo rebentava els òrgans, els turistes quedaven bocabadats.
A Xixona tenim unes bones festes, una idiosincràsia i uns actes únics que cal explotar molt més en premsa, ràdio, televisió i internet. Per donar idees, podríem crear un conveni entre
A dos quarts de nou, amb una Plaça neta, sense les cadires per terra, la primera banda marca l’inici de
Els pasdobles i les obres interpretades van ser els següents:
1. PIRATES-MARINERS amb
2. LLAURADORS amb
3. CONTRABAN, amb l’Ateneu Musical Sant Roc de Castalla que va tocar El desitjat d’Edelmiro Bernabeu Cerdá.
4.
5. CAVALLERS DEL CID, (CAPITANIA), amb
6. MOROS VERDS, Agrupació Musical de Relleu, i l’obra Marta de Mario Roig Vila.
7. MARROCS, amb l’Agrupació Musical de
8. MOROS VERMELLS, amb
9. MOROS GROCS, Societat Musical
10. KAIMANS, (CAPITANIA), amb
Imatges boniques es formen en un acte on cada vegada hi ha més públic. Els Moros Grocs amb el seu director i
Un petit comentari, segons l’opinió d’un fester «caldria cridar l’atenció al fet que en els darrers anys, l’acte de
INTERPRETACIÓ DE L’HIMNE DE FESTES
Alfarp arriba a la porta de
El director puja a la tarima i saluda tímidament, sap que qui hauria de dirigir-ho seria Francisco Arques, Paquitín, però Pilili serà la seua ànima, surten els primers aplaudiments. La dona de Paquitín seu a la porta de
Els músics se situen per pals. José Antonio Iborra alça els braços, silenci del personal. Pilili es concentra, respira i abaixa els braços marcialment i tots els músics responen als gestos del director.
Al fort del pasdoble Fiesta en Jijona de Vicente Pla, el director deixa de dirigir, senyal que l’espectador respon amb una forta ovació i l’homenatge de Xixona a títol pòstum a Paquitín, i es mesclà la música i els aplaudiments amb gran devaniment.
BANYÀ
La música a dos quarts de dotze torna a retombar al carrer, i ara preparats per fer
Els Moros Verds i els Marrocs continuen la cercavila pel casc antic i després del color Marró apleguen els Cavallers un tant desconcertats.
Aquesta espècie de Diana matinera és la que congrega a més afluència de festers per l’hora programada i la característica de l’aigua. Però, està convertint-se en un acte on a més de l’aigua intervenen altres productes, és a dir, farina, ous, pa rallat, segó... i el comportament incívic d’alguns implica el disgust d’altres.
A més, abans de començar l’acte, el Regidor de Festes va arribar a la porta de l’Ajuntament amb les mans tenyides de color blau. Alguns festers tiraren la nit anterior colorant a la bassa del Teatret. I en qüestió de minuts
Després d’un primer bany refrescant i si encara algú ha quedat sec, la següent parada a l’Asil l’arregla.
Quasi dos quarts de tres i la desfilada que arriba al seu fi. Un acte on hauríem de guardar, tornem a repetir, les formes.
Després d’anar endreçat, els dinars amb els companys de filada és un luxe, és un regal que esperes al llarg de tot l’any. Fins que arribe l’hora desitjada i més esperada Entrà per la gran majoria de festers i de festeres que ixen a les Festes de Moros i Cristians.
ENTRADA DE MOROS I CRISTIANS
Al voltant de dos quarts de sis quasi està tot a punt! L’escut dels Cavallers i la línia blava dels Kaimans indiquen el començament de la desfilada. Hem aconseguit que cada capitania simbolitze el seu any particularista, en el punt exacte de l’eixida.
Al Partidor es concentren festers cristians amb el vestit pulcre, moros que encara els queda una estona i ambienten un racó de Xixona decorat amb els pendons de colors verds i grocs.
El president de
Els Festers de l’Any pugen al balcó de
Falten cinc minuts perquè siguen les sis, Calderilla ix al balcó i prova el micròfon: anem a començar l’Entrà! La gent aclama, bagola, bramula, crida, alça la veu, símptoma de la impaciència del començament de l’Entrà.
El Fester de l’Any Cristià, Francisco Mira del Cerro, saluda a la concurrència i expressa amb sentiment el que ha escrit. De segur que li passen els millors moments que ha viscut com a fester. Els crits de Visca
Les salves que estàvem habituats a sentir, no ho fan. Els Heralds Cristians enceten la costera amunt. La gent que sent els primers compassos exclama: Ja pugen! Enguany teníem una Entrada de Moros i Cristians difícil, sense Festers en Acció, i amb 41 bandes per davant.
Juan Escoda prepara la veu tossint i diu les primeres esquadres: Caballitos de mar, Lleons de Maracaibo i Sirenes amb
El següent esquadró l’introduïen 6 estendards, els Bucaners Sanguinaris amb el pit descobert i les Sirenes amb quinquenis i
Els hòmens de la terra defendrien la terra amb l’esquadra Cul-i-flor i l’esquadra Albargina amb
En els cristians, l’única filada que no tenia capitans eren els Contrabandistes, la resta eren manades i representades pel seu capità o capitana i banderer o banderera. Aspecte que també hem recuperat i que acoloreixen un poc més
Prop de les set, la carrossa dels xiquets i xiquetes contrabandistes feia acte de presència. L’alegria de les Cantineres de Roser amb el ventall obert al fort del pasdoble Ramiro Miralles i l’esquadra Rebujito amb un Enrique López, Sebot, que obria la navalla en el centre d’aquest pasdoble tocat per
Els següents sarroners l’obrien la bellesa i joventut de l’esquadra Flors d’Andalusia, i l’esquadra Contrabandistes que escaldaven l’ambient amb
Com en l’any passat les carrosses anaven quasi pegades a la banda que els antecedia, cas de la carrossa de
Torn per a les xiquetes Arqueres, l’esquadra Las Rosas amb dues dones que, tot i estar embarassades de més de cinc mesos, no volgueren perdre’s el poder transmetre el soroll de
Una actuació de 5 cavalls introduïa els capitans de
L’últim esquadró per a l’esquadra Las Damas del Rey i l’esquadra Canyetos Veterans i la banda oficial, Llutxent, que tocava la cristiana Zoraidamir.
Dos emissaris a cavall i els sons dels tambors de guerra manifestaven l’Entrada de
La primera part d’aquest sumptuós boato representaria els elements de la guerra: estendards, la trinxera, el carro d’armament, artefactes d’assalt, els guerrers i el campament amb l’ambaixador i la guàrdia, seguits per l’esquadra Benialis i els Cucos amb
La preparació per a la guerra era la següent part, cavalls domats per Vicente Sala, la ferreria per fer les armes i el campament dels soldats amb les esquadres Donzelles de Lis i Babieca i
El boato de la vida en el poblat cristià ens introduïa als quefers quotidians de
La religió sempre ha estat lligada als Moros i Cristians, la representació de la portalada i la teulada de l’Església, quasi una fidedigna reproducció, peveters, el calze, el campanar i la cúria pontifícia, el cardenal i capellans amb els escrivans de les biblioteques i els monjos, el símbol dels cristians eren acompanyats pel cor celestial de Crevillent. Aquesta cort celestial la tancava els Cavallers del rei Don Jaime I de Múrcia, amics del capità coneguts en el III congrés de Moros i Cristians celebrat en aquesta regió, amb
Uns estendards feien de corredor al cavall batidor domat per Francisco Núñez, Feco, amb la cara partida de color gris platejat i blau, emblemes de la filà Cavallers, l’esquadra Campeadores amb un cap d’esquadra que el trencament de l’os ràdio, no va impedir que fera de cap d’esquadra, Néstor Sirvent Aniorte, i
Seguidament un bany real amb dues dames i les esquadra Cidianes i Els desterrats del Cid i
Uns arcs de flors, la carrossa dels xiquets de la cort, el jardí del capità per reflexionar sobre les diverses tàctiques militars, li seguia un ballet de bufons i la carrossa dels fills dels Capitans, Lucia i Rulito, amb
Altres estendards obrien la porta al palau, on trobàrem el Capità i
El vestit de Juan José Muñoz el conformava túnica blanca amb màniga medieval. Finalitzava amb un recobert de tela d’or amb forma de castell que cobria l’interior de la màniga per la part visible (obertura). Passamaneria color or brillant Sobrecapa sense mànigues de vellut vermella amb motius florals en color or. Passamaneria color or amb pedreria de color vermell. Capa de pell vermella. Verdugo i malles color negre amb destells dorats. Manguitos de metall color or vell amb detall de vellut vermell. Guants negres. Botes de pell marró. Cinto de pell marró amb detall en metall de l’escut dels Cavallers del Cid amb els colors distintius. Ombreres de metall amb or vell unides davant del pit amb un aplec de tres peces que acabaven amb una creu celta i per darrere amb unes peces quadrades des de les que ixen el detall de tres tires de pètals de metall. Casc de metall recobert de vellut vermell amb detalls en metall on destaca la flor de llis. (Simbolitza una corona, no un casc militar). Bàcul de fusta amb recobriment en metall or vell que finalitzava a la part superior amb una bola redona en la que es recolzava amb una creu celta.
El de la dona era entallat color banc amb espirals de lluentons daurats. Sobre la cintura cadena color or. Mànigues medievals amb acabament amb passamaneria daurada (la mateixa que recobria la sobrecapa del vestit de Ruli) i interior recoberta amb la mateixa tela de la túnica de Ruli. Coll elevat i braços amb tela transparent blanca amb detalls florals amb color daurat. A l’escot duia tres fermalls color vermell i un collar amb motius rojos i blanc, semblat a pedres. Sobrecapa sense mànigues de vellut vermell amb motius florals, igual a la de Ruli, rematada amb pell vermella igual que la capa de Ruli rematada amb pedres de color or. Per l’esquena els mateixos motius que Ruli. Tiara de metall color or vell amb detall al centre de la creu dels Cavallers del Cid del casc, rematada amb perles de color blanc i la flor de llis al cap damunt. Ceptre de mà del mateix material que la de Ruli, finalitzant amb una bola redona en la que recolzava la mateixa creu que a
L’entrada era tancada per l’esquadra Mio Cid- Punyalet i
Torn per a les hosts mores, el pas marcial canvia al cadenciós. Els Heralds Moros obren
Encès el tènue enllumenat públic, amb la foscor pròpia d’una nit d’agost, les tropes dels Moros Verds es presenten. L’esquadra de xiquetes, Zulimas i la dels Picos amb un Héctor Sirvent, El Gallo, que demana els aplaudiments dels mirons amb
Una esquadra Mixta, Verds amb Motxilles i els Negres amb Mutxamel tocant un altre clàssic, El Kàbila.
La tercera Banda, la d’Ibi acompanyava a les Cantineres, el vestit oficial dels Jòvens, les amigues de les capitanes que llogaven un vestit de negre amb tonalitats taronges i el vestit oficial dels Majors.
L’últim escamot l’introduïa un ballet amb la carrossa de les capitanes Lucia Poblet i Maria Bernabeu Sala, darrere l’esquadra Dulonay i acabava l’esquadra de
Els Marrocs iniciaven el seu recorregut amb la carrossa dels futurs, enguany Lluís Garrigós substituïa a don Paco Sellés, mentre es torcava la baba amb el seu nét Andreu. L’esquadra Xemoné, l’esquadra Presidenta i Cavallers dels Marrocs amb Albert Sala, i Javier Cabiscol que substituïa de cap a l’estar de dol el seu company de batalla, Sota. La banda de Castalla arrancava amb El President de Miguel Picó Piosca.
L’esquadra de Laia i Aina, Lluna de Foc i Marta López introduïen a l’esquadra Animals que recuperaven el mocador que duien els Marrocs l’any 1906. L’exaltació d’un d’aquests components feu que li caiguera l’espingarda en el fort de la marxa a l’arribada a
L’host dels Vermells, la filà més gran de les Festes, presentaven una formació amb cinc bandes. La primera l’encapçalaven les esquadra Ratas del Desierto, Beatriu i Al-Mansur, i
La carrossa dels xiquets, amb l’esquadra Estels d’Orient i Batusil amb
Un artefacte militar obria el següent bloc amb l’esquadra Alfaquíes, Africanes i Africans enguany amb trage de tonalitats marfils.
La carrossa de les amigues de les capitanes que havia d’enfilar pel Partidor davant de les esquadres Puturru de Fois, Pardal de Foc i Beloki amb un Kiko el Lechero prou excitat per l’alçament del sable, no ho va fer perquè la carrossa de les capitanes s’havia trencat i les amigues la van cedir. La banda de
La carrossa amb les capitanes dels Vermells: Rebeca Cortés, Nerea Garcia, Sandra Miralles, Elizabeth Pla, Paloma Soler, Andrea Pastor i Lídia Díaz, i l’esquadra Michelín amb Ismael Miralles de cap i
La penúltima host mora, els Grocs, feien la seua presentació amb una única banda, la de Quatretonda que tocava Moros del Rif i El Negro Sansón amb les esquadres de les Cantineres, Óbilas Voraces i Saurios Amarillos. A l’igual que els Contrabandistes, els Grocs, fou l’única filà dels Moros que no tenien Capitans en les seus fileres.
Amb l’horari molt desfasat sobre el Guió de l’Entrà el Cavall en homenatge a Pepe Samper obria la cortina de color blau dels Kaimans. La portalada que entrava al Palau entreveia un ballet amb la dansa del ventre ballat per Kaimanes.
Els jardins que donaven entrada a la fortalesa eren resguardats per les esquadres Aligators I i II amb el rerefons de
Les mahometanes de les esquadres YASHMIN i MOHAJIBAAT amb el fons de la marxa Al Ligeros de Castalla.
El tercer bloc era introduït per la carrossa dels Nadís, el futur de
El Boato continuava amb una teteria Kaimana i dones repartint aquesta infusió amb l’esquadra de la família del Capità, Perete’s Family i
L’última part d’aquesta intensa Entrada de Moros i Cristians començava amb l’exclamació: Ja ve el Capità! Uns estendards donaven pas a l’espectacle dels ballarins i els convidats d’excepció, dos caimans que meravellaren un públic ja cansat per les hores un poc intempestives i que estaven acostumats. Hi hagué moments on soltaven els caimans, els responsables dels rèptils sabien el que feien per la suposada perillositat d’uns animals ferotges.
No podia faltar en una Entrada l’Harem del Capità, precioses kaimanes que obrien la portada, amb un castell de focs, a
Vora les dues de la nit concloïa l’acte més carismàtic. Una de les entrades amb més bandes, 41 en total, però també feia anys que no s’acaba tant tard. Una Mirona li posava l’adjectiu de TEDIOSA perquè 8 hores poden resultat massa per un acte que hauria d’anar més lleuger.
Al Guió de l’Entrà, dedicat a la dona amb fotografies de totes les representants, es demanava que no hi hagueren parades ni retards. Un exemple l’última banda dels Vermells, a l’arribada al Castell va estar parada mentre Campello tocava de dalt a baix la peça. Què implica? Que els que van darrere hagen de parar, només és un exemple, con tants altres.
Devem buscar una solució, o prendre consciència, també seria un bon tema per a la propera edició de El Programa. Una entrada no pot durar huit hores. Podríem pensar de partir l’Entrà cristiana pel matí i la mora per la vesprada, i alternar l’ordre cada any. Seria molt descabellat?
I no podem acabar elogiant i felicitant a les Capitanies, els Cavallers treball en grup i els Kaimans per la innovació, i a la resta de filades, amb petits boatos, que han vestit aquest fantàstic espectacle.
Voldríem agrair públicament al fester dels Moros Verds a Ignacio Pineño, que facilita a aquest Cronista el seu vídeo particular de les Festes per fer millor la narració d’aquest singular acte.
DIUMENGE 19 D’AGOST. 2n DIA DE FESTES.
DIANA DEL SEGON DIA
Encara amb la gola amb regust a puro i el cap que no pot llevar-se el gloriós dia avantpassat, desperta el dia, serè, amb els primerencs rajos tènues que freguen el Cabeçó d’Or.
Amb el mateix ordre de l’Entrada, el primer acte,
A l’acabament camaraderia, els Cristians agraeixen fent palm palms els Moros a la porta de
AMBAIXADA CONTRABANDISTA
A l’altura de les Escales de Pere, dos Contrabandistes a lloms de cavalls s’aturen per l’alto que es fan els Cristians de
Amb les paraules mítiques i ja conegudes per tots: Quien vive? España ¿Qué gente? Los honrados sevillanos que vienen a esta tierra, para ayudar en la guerra a sus buenos ciudadanos, Juan Carlos Allés Pinzón, pren la iniciativa del diàleg, i l’ambaixador Ángel Blanes, respon amb un grapat de monedes que els més decidits recullen.
El resultat de la negociació arriba a bon lloc i les dues filades uneixen forces per a la guerra que s’acosta.
La pujada fins el Castell, amb dues carrosses, on els Contrabandistes reparteixen joguines.
AMBAIXADA DELS PIRATES
Els Pirates-Mariners, representants legals de l’esquadró mariner, hòmens seriosos i formals saluden a D. Torcuato Luca de Tena, o Fernández, o Herrero, o Guerrero, amb el mateix motiu que els anteriors, unir forces contra els musulmans, amb una crítica mordaç i corrosiva.
Com les passades eleccions municipals i els nombrosos regidors que tenen en les seues files els Mariners, l’Estatut de Catalunya i els efectes col·laterals de FECSA i ENDESA, les ajudes per tenir fills aprofitades per Manolito el Campano, un clàssic ja en aquesta ambaixada.
Les paraules dites pel Capità dels Kaimans en la presentació com a tals, la felicitació a la nova Associació dels Reis Mags, amb Luís el Mecànic de president. Crítica al programa electoral del PP i el seu portaveu José Raimundo, el Rebollo que no para d’eixir en els periòdics i les propostes fetes pels Ara sí.
En darrer lloc, crítica de
Tot recitat excel·lentment per Juan Francisco Ballester, Peporro i José Sirvent Peral, Pepe el Campano.
Hem d’agrair, també, públicament a Peporro que no posa cap impediment en facilitar el text de l’Ambaixada per poder escriure
MISSA A SANT BARTOMEU – EIXIDA DE MISSA
A dos quarts d’onze, Autoritats, Capitans de Festes, excepte el Capità del Bàndol Moro, Delegats de les deu filades amb les corresponents banderes, i la música de
El retor comentà, a micro obert, com era de curiós que arribaren les banderes assoles al temple, perquè després de deixar-les, els festers desapareixen. Molt pocs festers es queden a la missa, no tenim cura d’aquest aspecte de
L’eixida de missa es converteix en una desfilada esplèndida i acolorida. Els Pirates-Mariners abaixen amb Maram, obra dedicada a l’armada holandesa, Llauradors, Contrabandistes i
Seguidament els Moros: Verds, Marrocs, Vermell, Grocs i
Al voltant d’un quart de dues, les Bandes es dirigeixen als domicilis per començar el Kabileo, acte on festers i no festers conviuen en una tradició molt arrelada i que tan agrada al foraster que ens visita. El carrer Barcelona, principalment, es converteix en una kàbila gegant al carrer, les begudes i menjars característics no falten (marqueses d’anís i de café, sang en ceba, faves, mastruït.. ), la música no cessa i l’ambient és el millor amic d’aquestes dues hores, on l’arròs i el caldo són el plat principal.
L’any passat estrenàvem kàbila dels Llauradors, enguany, els Contrabandistes, a
Els dinars s’allarguen fins ben entrada la vesprada, l’ambient, una altra vegada, brolla per la imaginació i les ganes del personal.
TRONS (ALARDO)
Els cristians han albirat des de les torres vigies moviments estranys per part de les Hosts de
Els Mariners són els primers en carregar els arcabussos, a línia, els Llauradors, Contrabandistes, el Canyeto Tirador, i els Cavallers del Cid, que lluiten front a front contra els Kaimans i els Capitans del Bàndol Moro. Una lluita aferrissada, àrdua, sacrificada. Els Moros han conegut la tàctica que planejaven els Cristians i aquests no tenen més remei que recular davant la força dels tirs dels Moros.
Una lluita caracteritzada per l’ordenació dels tirs al so de la trompeta d’Edgar Zaragoza, amb perruca a rulons blaus, membre dels Kaimans, que manà tirar els dos dies de batalla. Però, molts pocs tiradors. Un exemple podrien ser els Moros Verds o Vermells que fa uns anys treien fins quaranta tiradors i enguany no superaven la desena.
Els Trons, en general, agraden poc. Però, és la part fonamental de les Festes de Moros i Cristians. De la rèplica de les Batalles entre les dues religions esdevenen les nostres festes. I si ens donen a elegir entre quedar-nos en la kàbila o anar a casa, canviar-se, preparar la polvorera i agafar l’arma, els festers elegeixen la primera opció. Quina podria ser la solució per tornar a l’ambient de fa tres anys? Podrien les Bandes anar per la vorera amb les cantineres? Seria aquesta una solució? Perquè la desfilada d’abans és molt persuasiva. Parlem sobre aquest tema.
AMBAIXADA DEL MORO
Una vegada que els trabucs dels Verds callaren de pólvora per ordre del Capità Moro, Abdalà Perete, els tocs de trompeta indiquen que la comitiva Mora representada per una esquadra de
L’Ambaixador Moro, Francisco Riera Pérez, amb el conegut ¡Ah del Muro!, al que el sentinella cristià, Francisco Ballester Santamaria, respon, ¿Quién me llama? I les negociacions s’estableixen amb una dialèctica agressiva, on l’única finalitat és aconseguir el Castell en poder dels Cristians. Entra en joc el Capità Cristià, Néstor Sirvent Aniorte, al qual increpa l’arrogància utilitzada.
A causa del no enteniment entre el Capità i l’Ambaixador Moro, ix a escena l’Ambaixador Cristià, per segon any consecutiu, Pablo Mira Alcaraz, el qual titla de blasfem a l’Ambaixador Moro que veient els mots insultants mana al seu exercit agafar les armes: ¡Soldados míos! ¡Al arma! Y experimenten los cristianos el cruel estrago de agudos filos de vuestras impertérritas cuchillas; ¡Viva Alamar! ¡Trepemos al Castillo! La resposta dels Cristians no es rebaixa: ¡Jijonencos! ¡Viva España! ¡Y defendamos la fe de Jesucristo! Les armes apareixen amb el trons secs dels trabucs.
L’escenificació va estar excel·lent, amb el voltants del Castell replets del poble que no volia perdre’s el parlament.
Seguidament els Cristians abaixen decebuts per la derrota, i els Moros contents de la seua victòria. Amb una desfilada que es fa eterna. Hauríem de tenir un pas més viu, és necessari perquè la festa reste alegre.
Hem d’editar els textos de les ambaixades ja que l’última publicació és de 1982, i ja que els reeditem podríem actualitzar-los. Aquest comentari ja l’ha advertit més d’un fester, per tant, caldria fer una comissió que s’encarregara d’aquest treball.
RETRETA
L’acte, on val tot, començava puntual a les onze. La primera filada, en fer-ho eren els Pirates-Mariners, arreplegaren el Cafè de Colòmbia, amb
L’espectacle i el món de conejito play-boy fou el tema elegit pels Verds, mai millor dit, fins i tot estava el seu creador entre les seues files Hugh Marston Hefner. Els Marrocs reproduïren la pel·lícula infantil de Shrek sense el seu personatge principal. Els Vermells agafaren l’autobús per anar al barri madrileny de Chueca i celebrar el dia de l’orgull gai. Els Grocs no faltaren a la cita de
Quasi a les dues de la matinada s’acaba l’acte. Molta gent troba a faltar una orquestra ja que anima, i molt, aquesta nit que amb tantes ganes s’agafa.
DILLUNS 20 D’AGOST. 3r DIA DE FESTES
DIANA DEL TERCER DIA DE FESTES
Amb el cos ja ressentit per tres dies de Festa, les cares dels Festers i dels Músics són a vegades un espectacle. Els gustosos a aquest acte, no falten, però menys nombre que el dia anterior.
Mentre el sol desperta, els primers compassos festívols eixen en l’últim dia de festes que ens portarà a la rutina més evident.
Els moros comencen: Verds, Marrocs, Vermells, Grocs i Kaimans, li segueixen els cristians: Pirates, Llauradors, Contrabandistes, Canyeta i Cavallers.
Les paraetes dels Capitans són un luxe per intentar retrobar el cos amb una bona herba. Hi ha algunes de molts anys, com la que posa Pepe Raboseta, gendre del desaparegut Daniel Jerez, dels Marrocs.
Aquesta Diana és més curta que la resta dels dies, quina presa tenim. Aprofitem els últims retocs de
JUÍ SUMARÍSSIM DEL MORO TRAÏDOR
L’acte emblemàtic de Xixona recuperava l’eixida del Moro Traïdor des de l’Ajuntament. Els Marrocs s’han encarregat de nugar-lo amb l’arnés d’espart de Marcos el Veterinari, el maquillatge amb el tap de suro cremat tampoc pot faltar. La falta comesa ha de ser ajusticiada, sense estupor; Alà no permet eixa classe d’errades.
Amb puntualitat quasi anglesa, cinc minuts passats de dos quarts de deu, el fementit, encarnat per José Alfredo Aznar, Teclín, ix de la presó entre empentes dels Marrocs que li recriminen l’errada, mentre es llança contra les dones que seuen a banda i banda del carrer.
La ira d’aquests moros és més que evident mentre Marcos Ros, pare i fill, es tiren amb fúria contra el traïdorenc; el moment àlgid de l’enuig el trobem a l’altura de
El Tribunal Groguenc impassible puja al castell, el juí s’obri amb les paraules del Baixà, personificat per Pascual Soler Cremades, que manifesta al vent el mal produït per la injúria de vendre el cor davant una cristiana. Prega al fiscal, Antonio Ibáñez Cremades, Tonèfica, la imparcialitat que es mereix el reu.
Les primeres paraules són dedicades a Teresa Carbonell Argilés, Tere
Seguidament els temes recurrents de Rosa Verdú, ex-alcaldessa de Xixona i el mític regidor Ramon Aznar, amb la paròdia i comparació amb el lladre el Solitario, amb telefonada inclosa del Capità i amic d’aquest xixonenc desaparegut. Enguany Tonèfica va estar un poc menys agressiu que altres anys, per no tenir les muses del Consistori, així i tot, ens agrada eixe fiscal punxant i provocador.
El defensor, Juan Antonio Mira Quirós, Trenta-dos, intentaria que el tribunal llevara importància al fet de l’enamorament amb una cristiana. Com el casament en secret del delegat dels Grocs, Víctor Mira, i el futur xiquet que tindrà, amb la subsegüent ajuda del govern que la utilitzaran els Grocs en la futura capitania per contractar una banda.
La nova kàbila dels Contrabandistes va ser la que va causar l’apagada de llum de Barcelona, quan Gabriel Sala, Saleta, i José Alcaraz, el Flare van confondre les llonganisses i les botifarres amb els cables de la llum.
Després de sentir les dues parts el jurat dictà sentència, contundent i severa: Mahoma no lo perdona del otro delito; que un creyente de su rito en una Iglesia contrito del cura bese la mano, y se convierta en cristiano, sin que esto le importe un pito.
Dictada la sentència i en un clar castellà, ocho tiros al marrano, mentre es dóna compte que només hi ha set vermells i rectifica: bueno ocho no, siete. I comet el veredicte: Vermells, Fuego!
Alfarp lanza los sones, músicos al viento y así, al compàs de su vibrante acento, desfilen mis banderas y pendones. El so dels timbals dóna pas a l’enterrament sense “glamour”. La llum vaga del dia ens regala una fotografia si mirem la diversitat de colors que es forma en la desfilada, mentre
El silenci de l’enterrament s’entremescla en el plors de quatre Marrocs amics del Moro Traïdor que no superen la seua absència, i en especial Jordi Morant, que per primera vegada interpretava aquest paper, amb 6 anys, i una escenificació digna d’elogiar, quan es desmaiava. A l’arribada a
El proper any i coincidint amb
A més, tampoc estaria gens malament, crear una obra musical específica per a l’enterrament, una marxa mora fúnebre, que seria el més apropiat. I per demanar, una exposició, la setmana prèvia a festes sobre l’acte.
MISSA A SANT SEBASTIÀ – EIXIDA DE MISSA
Sense donar més temps a que les autoritats, membres de
A dos quarts d’una els Moros són els primers en baixar de missa, seguidament els cristians.
El Kabileo és la següent part del dia, amb menys gent que el dia anterior, però amb les mateixes ganes, festers i festeres fan la ronda amb l’entranyable companyonia que es genera, en unes hores on la llum del dia llumeja tota l’esplendor dels vestits festers.
Una tradició consolidada i poc coneguda és l’acomiadament del Kabileo en els para-sols dels Moros Vermells i Verds, quan les Bandes de
Sona el micròfon del Canya-sol, despatxen als Marrocs, enemics eterns, regalant-los l’os repelat per a donar-li més sabor al seu xerelè (menjar composat de les sobres del putxero i amb el qual es fa una sopa amb arròs i trossos de carn).
ALARDO (TRONS)
Ruli, Capità de les tropes Cristianes ha conversat amb
El nerviosisme s’apodera dels musulmans, el Lechero fa tremolar el carrer amb el seu cop, el simulacre comença amb molts menys tiradors que el passat dia. Verds, Marrocs, Vermells, Grocs reculen sense saber molt bé quina tàctica, mentre el Capità i
Els trons han tingut molts pocs tiradors, ja ho hem dit, fins el punt, que només hi havia un sol Canyeto que es va haver d’ajuntar amb els Contrabandistes per no quedar aïllat.
Tornem a repetir-ho per pesats que siguem. Els Trons són un acte fonamental i ineludible de les Festes de Moros i Cristians. Trobem, entre tots, la millor fórmula per augmentar el nombre de tiradors.
AMBAIXADA DEL CRISTIÀ
Després de l’últim tro, la desfilada de l’Ambaixada és oberta per una esquadra dels Cavallers del Cid, escenografia bella i adequada del preludi de l’Ambaixada.
A l’altura del Pixaor, l’Ambaixador Cristià dóna ordre al sentinella per apropar la missiva amb un pacte de terres perquè els Moros es rendisquen, Francisco Angel Ballester Santamaria, l’acosta al seu homòleg que la trenca amb menyspreu i fúria, no hi ha pacte. Es regira i galopa per comunicar la resposta.
L’Ambaixador Cristià s’apropa a la porta del Castell, Francisco Mira del Cerro, reclama la presència primer del Capità Moro, Jorge Miralles Morant, que afònic, no arriba a cap enteniment.
Surt l’Ambaixador Moro, Francisco Riera Pérez, amb arrogància i jactància reclama amb força ¡Guerra!, ¡Guerra! i l’altre, als seus ¡Armas! ¡Armas!. Els Cristians aconsegueixen les claus del Castell, i el Capità Cristià, Juan José Cuadros Muñoz, aclama pel micro: ¡El Castillo ya es nuestro!
Ambaixada quasi perfecta, perquè sempre es pot millorar. I Ambaixada d’acomiadament pel qui ha sigut els darrers 5 anys Ambaixador Moro, Kiko el Carnisser, deixa el càrrec, any ple de despedides.
Els Kaimans i
ALÇAMENT DE CAPITANS I BANDERERS DEL 2008. DESFILADA DE CAPITANIES
Tot seguit, els Kaimans enceten el viatge a la normalitat, amb una capitania molt digna, fins i tot, podríem afegir l’adjectiu d’innovadora.
Els Moros Verds l’any vinent compliran 40 anys després del seu retorn i per això tindrem com a Capitans de Filà als que varen fer possible la tornada: Caliu, Calderilla, Melilla, Toni Frància, Cullera, Caboteta, Ricardo Tita, el Campanillo, Fernando Brotons (Lechero), Tere Domenech, Nati Durà i Peldanyo.
Els Marrocs abaixen amb la simpatia de les noves capitanes, Elena Garcia i Clara Orquín.
Els Moros Vermells, també amb un grapat de Capitans: Néstor Romero, Ricardo Soler, Oscar Soler, Jose Antonio Jiménez, Carlos Verdú, José Juan Coloma, Miguel Anguel Ballester i Antonio Candela.
En darrer lloc els Moros Grocs, la filà del Bicarbonato, els pocs i bons, la solera, l’antiga aristocràcia, amb quatre Capitanes, tot i que en l’alçament només va eixir dues: Mª Dolores Mira Quirós, Sílvia Mira Jerez, Dori Garcia Pérez i Begoña Colomina Sempere. Tots els ànims per a un any replet de complicacions però, sobretot, bons moments festers. Enhorabona a totes quatre.
Els Cavallers del Cid, contents pel treball en equip i la joventut de les seues tropes, amb una Capitania també molt digna, i sempre pesant en què traure a l’Entrà. Felicitacions a Ruli i la seua dona.
Les tropes Marineres amb el mal de gola produït per tenir la kàbila més fresca de totes les comparses, i amb els vaixells replets de bons festers.
Els hòmens de la terra, els Llauradors, amb pocs membres però també amb eixa il·lusió que dóna
Els Contrabandistes amb adoloriments en els braços de tan rodar la navalla però se’ls nota l’esforç dipositat en el seu nou local.
I
L’alçament de Capitans ha de ser una desfilada alegre, vistosa i lleugera, no només per part de les Capitanies sinó, també, de la resta de filades. Va estar un poc lenta.
Només arribar a
PROCESSÓ
Les campanes voltegen, senyal que els Moros estant traient a Sant Bartolo. El segon volteig és per Sant Sebastià, amb els retors darrere custodiant la relíquia. Amb visques al dos sants per festers encara un tant exaltats i el llançament de cigrons i torrats. I una processó ràpida i seguida, on no s’aprecià talls entre els Moros i Cristians. Així ha de ser.
A l’acabament, els assistents i més creients no deixaren de besar la relíquia del copatró. Els últims sorolls de música foren fets per
Ensendemà dia de reflexió general, tornada de vestits llogats, visita a les tendes de fotografies, en fi, reprendre la normalitat. A la nit, a dos quarts de deu, el Castell de Focs d’Artifici.
Divendres 24 d’agost, Dia de Sant Bartomeu.
Tres actes programats per al Dia del Patró. La missa d’acció de gràcies amb les autoritats, membres de
Acabada la missa una traca multicolor, sopar al Casino dels Delegats, Ajuntament i Festers de l’Any i el concert de jazz al pati del Col·legi Eloi Coloma, tot i que en les instruccions festeres indicava que hi hauria el ball del Fanalet. Un concert extraordinari que l’hagueren pogut posar en la setmana prèvia per la qualitat dels músics, i que el temps va fer que hi acudira poc personal.
Hem de donar les gràcies a tots aquells que han posat el seu granet en l’organització de les Festes de Moros i Cristians de Xixona de 2007, que com un altre any, han estat grandiloqüents, perquè
Punt i final, gràcies per escotar-me (llegir-me) i amb l’esperança d’haver-los fet recordar les Festes del 2007.
Xixona, a 3 de setembre de 2007
Josep Miquel Arques i Galiana
Cronista de
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada