Crònica de festes 2006
mOROS I Cristians
de
XIXONA
DEL 21 de juliol AL 24 D’AGOST de 2006
A Alex, Matias, Martina, Manuela, Andreu, Beltrán, Alonso, Berta i futurs... festers i mirons.
Introducció:
La Crònica que presente a la Federació de Sant Bartomeu i Sant Sebastià, hui dissabte 23 de setembre de 2006 és el document en el qual es narra la Festa vista i viscuda per aquest aprenent fester durant les passades festes.
He seguit l’esquema de les últimes Cròniques, la descripció minuciosa, llevant l’opinió directa, amagada en primera persona del plural i preguntes retòriques perquè el present oïdor i futur lector recorde amb fruïció i ganes de reviure la Festa del 2006, aquest esdeveniment que tant ens agrada.
Escriure una Crònica és vertaderament difícil, tot i que no ho semble, amb aquesta en són huit les Cròniques que he exposat al difícil lector, que tant costa arribar però, amb tota la bona intenció i esmicolant el cervell, els diccionaris, i tot allò que faça diferent una Crònica de l’altra.
L’ofici de Cronista, com hem comenta Albert Sala, és al meu cervell. He tingut una evolució com a Cronista però, també com a fester i com a persona. Allà pel 1998 Bernardo Garrigós hem proposà ser Cronista de Festes i em ve a la memòria la gran il·lusió que tenia el meu germà, més que jo mateix, quan li ho deia a ma mare: Mama, José Miguel serà Cronista!
Però crec que acabe aquest càrrec amb molta més il·lusió que quan vaig començar, i és que potser siga aquesta l’última Crònica que presente en societat, doncs pense que hi ha d’haver renovació, ha d’haver gent nova que suggerisca noves alternatives, nous camins per a la Festa. Seria el més lògic i el més coherent.
En números, i com a curiositat, al llarg d’aquests huit documents he escrit 251 pàgines, 2248 paràgrafs, 9562 línies i 117601 paraules.
De segur que no haurà plogut a gust de tots. Que hi hauran hagut opinions i narracions que hagen ofès, agradat, embromat, il·lusionat, emocionat i hagen tret la rialla. I aquest enumeració l’he comprovat amb persona doncs la gent de carrer, el fester i la festera t’ha sorprès en ple ambient festiu i ha volgut opinar, perquè sempre he pensat que la Crònica és de tots, que tant mirons com festers, han participat de ple.
Enguany he tingut correctors de luxe, el president de la Federació Bernardo Garrigós una altra vegada amb la seua meticulositat. Vicente Saleta també molt pulcre amb els detalls. Juan Francisco Ballester, Peporro, Jaume Monerris, Julián Cabezos i Albert Sala per les seues reflexions festers. A tots ells, gràcies.
La lectura moltes vegades és un plaer, és l’aliment del saber i és imaginació. La Crònica ens indueix a imaginar, deixeu-vos viatjar per la fantasia de les Festes.
La Crònica ha estat redactada l’última setmana d’agost i els primers dies de setembre, amagat al mas, amb el so de les vares colpejant els ametlers, la companyia dels meus gossets i la mirada perduda per les festes del 2006.
Actes del Mig Any
Divendres, 10 de febrer, Inauguració de l’Exposició de Socarrats de Maria del Carme Machí Ferris
A l’aula de Cultura de la CAM es va inaugurar l’exposició de Socarrats pintats per l’algemesinenca Maria del Carme Machí Ferris, amb el títol «Homenatge al meu mestre Jaume d’Scals i al seu poble de Xixona».
La tècnica dels Socarrats és molt poc coneguda a Xixona tot i que hi vam tindre al mestre per excel·lència. La inexperiència d’aquest Cronista a l’hora de fer la inauguració va fer que no hi hagueren invitacions, ni vi d’honor, ni autoritats, llàstima que no l’aconsellaren bé per part de la Federació.
Dilluns, 20 de febrer, Inauguració de l’exposició de cartells, Fotografies i Dibuix Infantil.
A l’onzè concurs de fotografia i exposició de cartells es presentaren un total de 21 cartells i 36 fotografies a color i 12 a blanc i negre. Aquest concurs també el recordarem, en primer lloc per la participació, i l’altra pels premiats. La seu, l’Aula cultural de “El Trabajo”.
El cartell guanyador va estar per l’alacantí Francisco Fonosa García, amb el títol “Dos colores, dos formas”, un cartell a color vermell i groc, en forma de lluna i creu col·locades de forma vertical, sens dubte, molt minimalista. L’accèssit fou per a un altre alacantí, Jesús Navarro García, amb el títol “Desfilando”, dues esquadres, una de moros i altra de cristians amb tonalitats vermelles.
Hem de fer esment de la procedència dels cartells. Fins fa uns anys només es limitaven els veïns de Xixona a participar, i ara hi ha cartells de València, Barcelona, Madrid, Toledo, Granada i pobles d’Alacant com la Vila, Sant Vicent, Sant Joan, Muro... de Xixona tan sols dos.
El cartell l’ha d’elegir el poble. El cartell no ha agradat cap de miqueta però, que hi farem, si el jurat més o menys entenedor és el que elegeix. No ens afartarem de repetir que el poble és el que hauria d’elegir aquell cartell que vol que el represente. La Federació s’excusa que pot haver-hi trampes però, no crega que els concursants envien tota la família i coneguts per votar. Caldria provar-lo un any. Fem participar més al fester i al miró.
Quant a la fotografia a color el guanyador va ser Marcos Ros Garrigós amb el títol “Marrons”, el segon premi per Antonio Miquel Belda amb el títol “Festa en Xixona 1” i el tercer premi per a Manuel Valero López que també va guanyar el tercer premi de fotografia en modalitat Blanc i Negre.
Dimarts 21 de febrer. Concert fester a càrrec de la Banda Jove de l’Escola d’Educands de Xixona i lliurament dels premis del concurs de dibuix infantil de festes i del concurs de caps d’esquadra infantil del 2005.
El Cine de Dalt va albergar el primer concert de la Banda Jove de l’Escola d’Educands de Xixona, dirigida per Miguel Ángel Mas Mataix. Aquesta és una iniciativa compartida tant per la Federació com per la Banda de Xixona amb l’objectiu d’iniciar-los en el món de la música en una pròxima incorporació com a músics amateurs.
La presentadora, Sabina Alcaraz, llisquè les sis obres a interpretar, a la primera part Alegria agostense pasdoble fester de Molina, Mora y Cristiana marxa mora de Miguel A. Mas Mataix, i Gentileza 72 marxa cristiana de José Pérez Vilaplana. A la segona part escoltàrem Segrelles pasdoble dianer de José Pérez Vilaplana, Santmajor marxa cristiana i Ali-Katés marxa mora les dues de Miguel A. Mas Mataix. De regal Els Bequeteros. Un concert de músics aprenents que entusiasmà a la gent, amb l’entrega que ens van demostrar.
A la mitja part es van donar els premis del concurs de caps d’esquadra infantil per part de tres professors de l’Escola de Festes, els guanyadors per part cristiana van ser: 1r premi per a Àngel Mira Boatella dels Llauradors, 2n premi, Víctor Mira Alcaraz, dels Cavallers del Cid; 3r Premi per a Carlos Alles Cantó, dels Contrabandistes; i el diploma per a Ricardo Coloma Ibáñez, també dels Contrabandistes. Per bàndol de la mitja lluna els guanyadors van ser: 1r premi per a Dámaso Sirvent Monerris, dels Moros Verds; 2n premi, per a Kiko Asensi Galiana dels Kaimans i el diploma per a Pablo Llinares Sabater, dels Moros Vermells.
Respecte als premiats del Concurs de Dibuix Infantil, es va ajornar l’acte per a les festes.
Aquest primer concert és un encert, perquè per fi hem donat i dotat de la rellevància que es mereixen els nostres xiquets.
Dimecres 22 de febrer. Tertúlia/Conferència sobre la correcta utilització de les armes d’avantcàrrega per En Tomàs Juan Morales.
Els Trons, una de les parts més històriques i amb referències que té la nostra festa de moros i cristians, i només cinc persones que vingueren a la tertúlia, com els anteriors anys. L’armer i alcoià Tomàs Juan comentà qüestions bàsiques de seguretat i reflexionà sobre la nova llei d’armes d’avantcàrrega.
També tinguérem l’oportunitat de comptar amb Quique Colomina, festers dels Almogàvers el qual està intentant recuperar els trons a les Festes d’Hivern, no fer dos dies d’alardo sinó només un encarament.
Dijous 23 de febrer. Projecció de diapositives sobre les festes de Moros i Cristians de 2005 per Bart Bus.
A l’Aula cultural de “El Trabajo” es va fer un passe d’imatges de les festes del 2004 per part de Bart Bus, belga de naixement que arribà a Xixona l’abril de 2004.
Interessant la retrospecció fotogràfica d’aquest autor que congregà unes 80 persones, i que mitjançant les noves tecnologies l’artista va combinar la imatge, la música i el vídeo i vàrem conèixer la sensació que li produïren per primera vegada les nostres festes.
Divendres 24 de febrer. Concert Fester
Un altre any el Cine de Dalt s’omplia. Després de sis mesos apreciàvem les banderes de la Federació i de les deu filades. Els membres de la directiva encorbats i amb la puntualitat xixonenca, cinc minuts després de l’hora de començament, el director de la Banda, José Francisco Mira Marín eixia decidit a dirigir.
Les obres que es tocaren foren les següents, a la primera part, Homenaje (pasdoble, 1986) de J. Pérez Vilaplana, Aralk (marxa cristiana, 2003) de Paco Valor, Blau i Nacre (marxa mora, 2006) de Sebastià Gómez, Almogàver contestà (marxa cristiana, 2000) de Josep Vicent Egea i Als Moros Vells (marxa mora, 1995) de J. Ripoll. A la segona part la Banda tocà Celeste Amanecer (pasdoble, 1983) d’Egea, La Neta de Manyà (marxa cristiana, 2001) de José Rafael Pascual Vilaplana, Un Moro Mudéjar (marxa mora, 1981) de Rafael Mullor Grau, Pacos del Gurugú (marxa mora, 2003) de Ramon García i Soler i Alcázar de Elda (marxa cristiana, 2000) de Rafael Mullor Grau. De regal Fiesta en Jijona de Vicente Pla, el pasdoble que s’ha convertit en l’Himne de les festes, i la gent que va demanar per segona volta La Neta de Manyà, sempre amb l’inestimable i desinteressada col·laboració de la Colla de Dolçainers, Fleco i Jordi que nerviosos i agraïts acompanyen a la Banda amb les seus dolçaines.
Un concert on s’entremesclà música clàssica amb l’actual. I a l’entremig es lliuraren els premis de Cotos (per als Cavallers segons i Llauradors primers), els tornejos de futbol femení que cada vegada té més rellevància, i futbet masculí on els Pirates aconseguien el seu primer trofeu com a campions, el torneig de frontó on digueren que la Canyeta havia quedat quarta quan havien sigut els Marrocs, i Pardo i Raquemate (Márquez) que arreplegaven el trofeu de segons i Néstor i Txesco el de campions per part dels Cavallers; i els premis de Cartell i Fotografies també s’entregaren.
Dissabte 25 de febrer. Mig Any
Amb el cel descobert, el sol radiant i molt de fred els festers començaven a eixir per agafar forces amb l’esmorzar. Dos quarts de deu i els primers sons musicals de la Banda dels Verds, els Marrocs que visitaven la seua antiga kàbila pel carreró de les Monges, una tradició.
A les dotze, en primer lloc tots els delegats, membres de la Federació i de l’Associació Festera i Cultural d’Hivern en una mateixa esquadra i tancant els capitans de festes amb les Banderes de la Federació, el pasdoble Centenari Musical, de Ramon Garcia i la banda dels Moros Verds encetaven la primera desfilada.
Els Capitans ens sorprenen, Julián i Ramon Cabezos vestits de mariners militars i Luís Bernabeu Font i Encarna Gay Aragón, amb gelaves blanques i tonalitats verdes reben amb passió els seus primers aplaudiments per la part de la Plaça on hi pega el sol. A l’arribada Marina encén les dues traques reforçades que semblaven que no volgueren explotar i que quasi produeixen un accident.
Seguidament les deu filades, primer el bàndol moro: Marrocs, Vermells, Grocs, Kaimans i Verds (Capitania Mora), després el bàndol cristià: Llauradors, Contrabandistes, la Canyeta, Cavallers del Cid i Pirates (capitania cristiana).
L’ambient es palpa, les ganes de festa, de retrobar-se amb aquells festers que venen especialment per al Mig Any i tothom a les kàbiles fins ben entrada la vesprada.
A les set, amb el cel fent-se fosc, comença la desfilada, bastant ràpida perquè feia molt de fred.
Dijous 21 de juliol: PRESENTACIÓ DE EL PROGRAMA
El crit de la Festa per excel·lència, la presentació de El Programa de Festes, començava amb un nuc en la gola, l’ànima trista i tan sols una miqueta d’il·lusió per part del món fester.
José Manuel Berenguer Masià, el Punyalet, gran apassionat fester ens deixava. Membre de Festers en Acció que treballava sense eixir en cap paper oficial, com deia un Bernardo Garrigós al qual li costava treure les paraules per l’emoció: «això de fer el paripé no m’agrada» comentava. Un minut de silenci en el seu record i unes fotos projectades era el petit però emocionant in memoriam.
Malgrat tot, la festa havia de continuar i prengué paraula Alfredo Sirvent Verdú, qui agraïa anunciants, col·laboradors i els festers i no festers que ajuden a empaquetar-lo i repartir-lo, ja que la seua faena és necessària i imprescindible.
Seguidament, el President de la Federació de Sant Bartomeu i Sant Sebastià i Cronista de Xixona començà la presentació en sí, on se’ns presentà d’una manera interactiva el que ens trobaríem dins de El Programa.
Des de l’any 1995 que es feu per primera vegada la Presentació al Saló de Plens de l’Ajuntament de Xixona ha millorat considerablement, i ens podem fer una idea exacta, real del que hi trobarem.
I és que el nostre Programa no és ni millor ni pitjor que altres, és el nostre, i ho demostra la solera d’anys que va publicant-se. Enguany el regal va ser El Programa de 1902, gràcies a la família Alfonso Soler Coloma i en el qual advertim per primera vegada el llistat de filades i l’estrena de l’enllumenat públic.
Aquesta publicació és molt esperada per un lector que vol conèixer, aportar i expressar allò que ha esdevingut en l’any fester.
A la presentació es va destacar la importància dels anuncis. En primer lloc, i ho repetim, és la font econòmica necessària per a la seua publicació, doncs, la seua edició gira al voltant dels 18.000€, i d’altra banda, és el testimoni del pas del temps i de la història, ja que ens informen de professions i botigues desaparegudes, de negocis amb solera, són vertaders documents que s’han fos en la nostra festa. Enguany a El Programa s’ha intentat aconseguir la simbiosi perfecta entre article i anunci, i les noves tecnologies han facilitat aquest objectiu.
El Programa està composat per 316 pàgines, 12 més que l’any anterior. Respecte a l’enquadernació no varia del de l’any passat al d’enguany, i manté la mateixa divisió del Preàmbul, La Festa, Història, tradició i creences i Miscel·lània.
La secció de la Festa amb 137 pàgines és la més extensa, doncs la revista és de temàtica festera. Podíem llegir les diferents opinions sobre els dos temes suggerits pel Consell de Redacció: la Religiositat i l’Organització de les filades.
Articles interessants com el d’Albert Sala, en busca de l’Himne dels Marrocs, les descripcions minucioses de David Mira Mira, el debat de les Ambaixades d’Amad Pico. L’interessant article de La Justicia ante el crimen de José Bernabé (arxiver de Xixona) el qual mitjançant un document de 1731 investiga un assassinat succeït a la Sarga, o el de Reyes Candela que ens descobreix, amb les seues investigacions, la formació de la Torre de les Maçanes.
I de fotos, moltes, que han fet de El Programa una exposició de fotografies, que endolcen la publicació.
A l’acte hi assistiren unes 150 persones, l’Aula de cultura de El Trabajo estava de gom a gom, i com a mostra d’agraïment per part de la Federació de Sant Bartomeu i Sant Sebastià, el President feu entrega del primer exemplar de El Programa al President de l’entitat cultural de El Trabajo, Adolfo Miralles Mira. L’acte finalitza amb un vi d’honor a la rebosteria de la societat.
Dissabte 22 de juliol: DIA DEL SENYAL
Les campanes de l’església voltegen al voltant de les huit del matí, per fi ha arribat el dia, l’espera ha estat llarga. El temps ens acompanya, un cel blau, molta calor, Xixona és un forn de festa, bullix com la cassola al forn, els primers festers que pugen cap a l’ermita del Raval per oir missa de Xavier Díaz, vicari de Xixona.
Els capitans abillats per l’ocasió als primers bancs de l’ermita. Quan Xavier alça el cos de Crist, volteig de campanes i traca. El Raval amb banderetes, la taula preparada i festeres i festers que se saluden amigablement. Tothom mira els Capitans de Festes i els saluda, els dóna ànims. Es palpeja companyonia festera.
La Mitja Lluna i la caseta dels Grocs donen més vida al carrer obrint les seus portes, potser li lleven un poc de protagonisme a l’esmorzar popular.
A dos quarts de dotze la música fa acte de presència. Els Marrocs segueixen la tradició de visitar la seua primera kàbila en el carreró de les Monges. Seguidament només tres filades participen en la Desfilada de Migdia: Pirates-Mariners (Capitania Cristiana), Marrocs i Moros Verds (Capitania Mora). Una participació, si se’ns permet l’adjectiu, ridícula. S’hauria de fer la desfilada oficial? Aquesta desfilada de migdia, tendirà a la desaparició perquè enguany, hem vist, en general, menys festers que altres anys, i és una manera d’estalviar.
A les sis de la vesprada, banderes de totes les filades, els capitans i banderers de festes, alguns membres de la Federació i l’única autoritat, Juan Martinez Richarte, amb la banda dels Pirates pujaren carrer les Parres direcció l’ermita del Raval on se celebraria la Processó del Miracle. Campanes al vol, sant Sebastià que ix i el fester, la festera i veí que es senya amb el respecte que escau. Els Cavallers del Cid estaven de dol i demanaren a la Federació que només participara el seu delegat amb la Bandera de la filà.
En el començament del carrer del Raval, la batllessa del poble s’uní a la cercavila prèvia a la processó, el mas tirava més que la religió.
A l’arribada de la Plaça es feu la desfilada direcció a l’Ajuntament per descobrir la làpida, perdó, el cartell de festes. Era curiós, si el posaven boca avall el cartell pareixia una làpida funerària!
L’Ajuntament en obres, i a un costat, esquivant les tanques de seguretat, el cartell guanyador de Francisco Fonosa García, l’alcaldessa de Xixona, Na Rosa Maria Verdú i el president de Festes, En Bernardo Garrigós, descobrien i inauguraven davant dels pocs festers, mentre la Banda dels Pirates tocava Fiesta en Jijona de Vicente Pla Candela i es presentaren les Banderes de Festes per part de les dos Capitanies de Festes i una traca que s’encenia. Un acte que va quedar pobre, que no atrau al fester, quan hauria de ser tot el contrari.
El Barbarat replet de gom a gom. Els festers en un estat apoteòsic esperen impacients el primer desfile oficial de les festes del 2006.
El dia del Senyal sempre és dur, llarg i sobretot és, molt bonic perquè apreciem el bagatge fester de Xixona. El colorit que des de lluny es pot apreciar és força bonic.
La desfilada començà puntual: Llauradors, Contrabandistes, La Canyeta, Cavallers del Cid, Pirates-Mariners (Capitania Cristiana). Marrocs, Vermells, Grocs, Kaimans i Verds (Capitania Mora).
Els Cavallers del Cid, li rendiren l’últim homenatge públic al seu company i amic fester, José Manuel Berenguer Masià, la Nova d’Alcoi interpretava Mi Barcelona mentre els festers dels Cavallers acompanyaven pels laterals amb crespó fins l’acabament de la Plaça, on van fer un minut de silenci.
El Senyal també és un dia per estrenar vestimenta, com la dels Moros Verds que lluïren camises noves, amb dos cullerots entrecreuats, fent al·lusió al lloc de treball o malnom dels capitans dels Verds. Tothom a les kàbiles a sopar amb un calor asfixiant que es suportava amb la germanor de la Festa, mentre saludem al fester que ha vingut expressament per al Senyal, i a Xixona tenim un fum de casos.
I l’enhorabona als Llauradors que inauguraven la seua nova kàbila, al carrer Vicent Cabrera. Que la disfruten per molts anys.
En la desfilada de les onze, forques, destrals, espases, navalles eixen al carrer perquè es facen ballar al son de la música, amb un públic quasi inexistent a les voreres del carrer principal. Els més agosarats gaudeixen parant, avançant l’esquadra però, hem d’anar amb compte perquè de les armes de caps d’esquadra, les més perilloses poden ser les destrals o navalles, i el que va passar és que un contrabandista no va poder amb l’emoció de la música i la culata de la seua navalla va topar contra el cap d’una festera del Contraban.
La desfilada va acabar tard, massa, i les conseqüències les hem notat enguany, ja que poguérem observar tots els festers que llevat del Pichoc, el Pub, la Cafeteria la Plaça, el Trabajo i el Casino, la resta de les voreres estava quasi buida d’espectadors, i les festes sense aquests no són res. Una desfilada que dura 3 hores és massa pesada, i no hi ha manera que caiguem del burro.
De dilluns 24 al divendres 28 de juliol: ESCOLA DE FESTES
Un altre any més l’Escola de Festes va obrir les seues portes als 40 alumnes d’entre 5 i 15 anys al Casal dels Jubilats.
Aquest era la vuitena edició de l’Escola de Festes. S’ha funcionat amb fotocòpies, doncs encara resta corregir el llibre, i ja serà el segon any que els alumnes l’esperen.
L’Escola va seguir amb la nova línia creada l’any passat, on es va incloure a més de la teoria i pràctica de festes, la d’ensenyar a fer aixames, ballar la dansa i els Nanos i Gegants. Enguany volíem confeccionar uns mosaics amb motius festers en les escales de Pepito Fajardo però, ens va ser impossible per la falta de professorat.
La visita al Castell no la vam fer per estar en obres però, sí que pujàrem a l’església vella, i férem l’ambaixada en les escales on estava el forn on va fer nit Jaume I.
El dijous els vàrem ensenyar a tirar amb l’arcabús. I el divendres ens acomiadàrem amb un suculent berenar amb llimona, orxata i dolços variats.
Caldria destacar la participació de Boy, Jens i Jorg Bus de nacionalitat holandesa que han disfrutat com vertaders xiquets que són.
Els professor han estat: Merxe Ferri que donava primer, aquest llegidor segon i tercer. El mestre de pràctiques, amb tota la seua il·lusió Lluís Cortés Masià, Carrasco. A més hem comptat amb Sabina Alcaraz i Marien López Garcia que donaven el curs més difícil, el d’iniciació.
Els alumnes llicenciats han estat Carles Pérez Sánchez dels Moros Vermells, i per primera vegada dos alumnes que no pertanyen a cap filà Byron Alexander Torres Villa i Andrea Picó Santos.
Per últim, la Federació haurà de buscar, o fer una campanya per buscar professorat, o gent que vulga ensenyar sinó volem que desaparega l’Escola de Festes; difícil no ho és, i la recompensa no té preu, perquè els xiquets i les xiquetes transmeten il·lusió, alegria i ganes d’aprendre.
De dilluns 7 al divendres 11 d’agost: ESCOLA D’AMBAIXADORS
Enguany també s’ha suspès no hi va anar cap xiquet. Potser han faltat els cartells anunciadors pel poble. Tenim una Escola d’Ambaixadors i fem poc perquè tire avant.
EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES DE JOSEP LLOPIS, EL RETRATISTA DEL 7 AL 26 D’AGOST.
L’acte més cultural d’aquestes festes l’hem pogut contemplar en l’exposició que la Federació ha organitzat sobre el fotògraf Josep Llopis Sala, en l’aula de cultura de la CAM.
Aquesta exposició va tenir lloc del 7 al 26 d’agost amb horari de 19 a 21 hores, en la qual vam poder veure 45 fotografies de la societat xixonenca de primeries de segle: la classe treballadora i la burgesia industrial (amb vestits de xixonencs o amb vestits elegants. També tradicions xixonenques com ara la Mona i les Festes de Moros i Cristians o l’homenatge a un xixonenc il·lustre, Carlos Regino Soler, director general de Contribucions, Impostos i Rendes.
Aquesta exposició ha sigut possible gràcies al Centre d’Estudis Contestans. La Federació ha editat un catàleg de 48 pàgines sobre l’exposició que ha descobert la Xixona de principis de segle XX.
Divendres 11 d’agost: PREGÓ I ELECCIÓ DELS FESTERS I FESTERES DE L’ANY, CONCERT DE LA COLLA DE DOLÇAINERS I TABALETERS “ELS ARREPLEGATS”
Amb una entrada un tant ridícula per a la importància de l’acte, no arribaria a 500 assistents, el presentador de l’acte, Francisco Cortés Estañ, Tito, amb deu minuts de retard sobre l’horari, començava l’acte, donava la benvinguda a les autoritats presents, membres de la Federació i públic en general.
La primera novetat que caldria destacar és la divisió en dos actes, respecte l’any anterior, del Pregó i la Presentació oficial dels Capitans.
El pregó el va presentar el President de la Diputació d’Alacant, En Josep Joaquim Ripoll, del qual, el presentador llegí la seua extensa biografia política. Ripoll versà sobre les excel·lència i grandeses de Xixona. Seguidament l’alcaldessa de Xixona, Na Rosa Maria Verdú, li feu entrega de la insígnia d’or de la ciutat, i uns presents dolços.
El concert, que era el fil conductor de l’acte, fou la següent part de l’acte. La Colla de Dolçainers i Tabaleters “Els Arreplegats” de Xixona interpretà en la primera part:
De Festa en festa, pasdoble de Toni de la Asunción, Pròleg del tio Pep, Marxa Cristiana de Francisco Valor, Natxo, marxa mora de Rafa Faus, Nit de Bruixes, suite de Toni de la Asunción, dividia en tres parts: Al caure la nit, Sortilegi i Aquelarre.
En l’entremig del concert es descobrí l’elecció dels Festers de l’Any moro i cristià. La Festera de l’Any mora des de molt menuda va participar en la filà Mariners i Contraban, i a partir de 1965 va començar a formar part de la comparsa Moros Vermells. A l’any 1975, junt amb el seu marit i els seus fills va representar a la seua filà com a Banderera de festes, sent la primera dona del bàndol moro que exercia el càrrec i brodant tots els trages de la família per a la capitania mora. També va ser la primera dona que va participar activament en l’alardo. Va ser l’únic membre femení de l’Esquadra l’Scaramussa i sempre ha sigut partidària de pagar la mateixa quota que els barons. També va formar part de la capitania conjunta amb tots els altres membres de l’Scaramussa l’any 1989, parlem de Marisol Llinares Mira.
El Fester de l’Any Cristià va començar a caminar de la mà de familiars en la Filà Moros Vermells, fins que l’any 1974, veient que la seua colla d’amics feia uns anys que eixien en la Canyeta, va donar el bot i va canviar de comparsa. El 1979 va assumir el càrrec de Capità Cristià en l’Ambaixada del Contraban. L’any 1993 va exercir la Capitania Cristiana compartint els seus drets i deures en el famós “Pentavirato” el qual, va disfrutar a pesar que per la seua professió i residència fora de Xixona, no va poder participar totalment dels preparatius de la Festa. Parlem de Àngel Blanes Espí.
Després de què els festers de l’any anterior imposarà les respectives distincions vam poder sentir les paraules emocionants dels dos Festers.
L’elecció dels Festers de l’Any és elegida per Festers en Acció i després aquests la presenten a la Federació perquè siga acceptada. Potser s’hauria de regular, tenir uns paràmetres perquè siga el més justa possible. Doncs enguany la direcció de la Canyeta, no hi estava d’acord! Que un fester o festera siga elegit Fester de L’any és un premi, és un títol que mai oblida i com hem vist, els festers elegits han destacat en algun aspecte important. Festers en Acció ho fa amb tota la il·lusió del món.
A la segona part la Colla tocà:
Empar i Àlex, pasdoble de José Rafael Pascual, Carmesina, marxa cristiana de Joan Sanz Rabaldán, Arenes, Ballet de Francisco Valor, Als Xacals, marxa cristiana de Jaume Blai Santonja i Dimní, ballet de Saul Gómez.
Dissabtes 29 de juliol, 5 i 12 d’agost: SOPARETS
Els soparets animen els dissabtes d’agost fins l’arribada de les tant desitjades festes de Moros i Cristians. Serveixen d’assaig, per fer homenatges, per veure l’estat de les filades, l’economia, etc.
El dia 29 de juliol, els capitans dels Llauradors, Angel i Alexis Verdú, Cototo celebraven el sopar de Capitans. Potser molta gent trobe estrany, no comprenga que en un any de no capitania, uns capitans celebren un sopar d’aquestes característiques. Aquests sopars posen adjectius a les festes, els complementen, els fan diferents.
Al segon soparet, dia 5 d’agost, les Capitanes dels Kaimans, Lola, Vero, Pili, Chorri i Cuchi celebraren el seu soparet, amb l’assistència d’unes dues-centes persones. En aquest mateix soparet els Vermells comptarem amb el suport de la Colla de Dolçainers “Els Arreplegats” per tocar la marxa mora Alyejaba-Spyros de Vicent Pérez i els Moros Verds celebraren el sopar de Capitans, de plat principal olleta que com comentaven alguns, va estar preparada de manera antològica. Per cert, els Moros Grocs, desfilaren en la segona desfilada a ritme de marxa cristiana, concretament amb El Conqueridor de José María Valls Satorres, i és que els Grocs tenen el seu encant, fan les desfilades ràpides, amb música que poques voltes sentim i això agrada al públic.
El tercer soparet, 12 d’agost, els Pirates també celebraren el seu sopar de Capitania amb la companyia de la Banda de Xixona. Unes 400 persones, tots amb samarretes confeccionades per a l’ocasió, assistiren al carrer Barcelona, un sopar amb productes mariners, regal per als assistents i el desafiament musical de la banda de Xixona i la d’Alfarp que quan una acabava començava l’altra, cosa que agraïren molts els membres de totes dues filades.
Aquest mateix soparet, les capitanes dels Cavallers dels Cid (Ana Belén, Montse, Mayte i Mariló) feren el sopar de capitanes, i al voltant de 400 festers hi participaren. Aquest va ser el soparet que més ambient hi havia pels carrers del nostre poble.
En els sopars de les Capitanies s’ha seguit l’estructura dels últims anys, en la desfilada de les huit, Pirates i Verds desfilaven en primer lloc de cada bàndol, i en el següent desfile, es feia en el darrer lloc.
Allò que podríem destacar dels soparets d’aquestes festes són els Sopars dels Capitans: Llauradors, Cavallers del Cid, Pirates-Mariners, Marrocs (en la nit del Soparet), Kaimans i els Moros Verds, flaire a Festa que activa l’esperit. Ja ho hem dit, els Sopars de Capitans donen colorit a unes festes que han vist, de manera general, poc ambient al carrer.
Si l’any passat parlàrem de la participació de les filades als soparets, enguany també hauríem de fer una reflexió, només 4 filades (Pirates, Marrocs, Vermells i Verds) han estat en els tres, Contraban, Kaimans i la Canyeta, n’han faltat a un, Llauradors, Cavallers i Grocs a dos. Però és el que comentava el delegat dels Moros Grocs en el segon soparet, Víctor Mira, hui només la Banda costa 1500€, i som 15!
Hauria de ser un tema per a debatre en les filades, proposar llevar el primer soparet, perquè l’economia de les filades ho agrairia, la Festa en sí.
Els soparets també es converteixen en poesies, per expressar els sentiments que dus dins i vols expressar-los! Eixes llargues xarrades que mai no tenen fi.
La nostra Colla de Dolçainers mai té inconvenient en tocar, i això és d’agrair, perquè a vegades els dolçainers viuen més la festa que el que els ha contractat.
Com a curiositat les Instruccions Festeres, enguany també s’editaren en anglés gràcies a la col·laboració d’Agnes i Nick de Lexis English Center, i enviant-se a aquells veïns no nadius de Xixona.
Destacar que la Boteta per diversos motius, només va eixir el 12 d’agost al carrer. La Banda per antonomàsia dels Pirates que tan anima els Soparets. Esperem veure-la novament les properes festes.
Un últim apunt, un amant de la música no fester, va comentar a aquest Cronista, que els Pirates han perdut la finor que tenien en l’elecció de la música, és a dir, aquells pasdobles clàssics han sigut canviats per autors com Vilaplana, Mullor o García i Soler però, les noves tendències són les que s’imposen.
Diumenge 15 d’agost: NANOS, BANYÀ DELS XIQUETS, MISSA, TRACA I PROCLAMACIÓ DE CÀRRECS FESTERS, CONCERT FESTER
Enguany hem estat tots marejats per saber els actes què i quan es festejaven, doncs, com era habitual els actes es publicaven en El Programa i en les Instruccions Festeres però, no ha sigut així, no sabem ben bé la raó oficial perquè l’Ajuntament va publicar una programació d’actes separada.
De fet, aquest dia la Banda va fer la seua cercavila i no estava anunciada en cap lloc. A les nou del matí, el director manava formar, els primers incondicionals a banda i banda de la vorera per veure arrancar als músics amb els pasdoble Oh! Artista del mestre Caseiros, i fer l’arrancà en el fort.
Al carrer de l’Orito, Alfonso Zaragoza, celebrava la seua incorporació a la Banda, i ja no recordava quants anys feia, amb orxata, llimona i dolços.
Una vegada acabades les obres del Casc Antic, la Banda podia fer la seua cercavila pels carrerons de la part vella, decorada per a l’ocasió. Una banda trista pels esdeveniments ocorreguts. A l’arribada de la Plaça, Daniel Juan de José Maria Ferrero. A continuació els components de la Banda foren convidats a coques fregides pel músic i fester Fernando Mira, Caliu, pel casament de la seua filla.
A dos quarts d’onze, els Nanos i Gegants, eixien al carrer en un dia inusual; i el que era tradicional, el Concurs de Dibuix Infantil no es va realitzar! Ni es van donar els premis als guanyadors de l’edició anterior. Pobres xiquets que varen guanyar!
A dos quarts de migdia, començà la Banyà dels xiquets, amb dos bidons de brossa plens d’aigua.
Ja per la vesprada a les 20:00, missa dita per en Vedast Gimeno en Honor a Nostra Senyora de l’Assumpció en l’església Arxiprestal de Xixona. A l’eixida de missa des de la porta de la CAM, la nostra alcaldessa encengué la traca xinesa, ja feia anys que aquest traca no es col·locava, era com un inici esperat, on el foc ens duia cap al principi oficial.
A dos quarts d’onze, i amb el pati de les Escoles replet de gent, això sí, sense que cap restaurador que haja volgut gratuïtament posar alguna barra amb begudes, començava la Proclamació de Capitans i Banderers de Festes i el Concert de Festes per l’Agrupació Artísticomuscial “El Trabajo” de Xixona.
El mantenidor de l’acte, Francisco Cortés Estañ, Tito, presentava l’acte explicant les distintes parts. L’escenari es dividia en dues parts, una on la Banda interpretaria les obres del concert i l’altra, amb un fons amb temàtica de moros i cristians on s’ubicarien els Capitans.
Les obres que interpretà la Banda en la primera part foren:
Un moble més (pas moro) de Julio Laporta Hellín, Apostol poeta (marxa cristiana) de José Mª Ferrero, Tariks (marxa mora) de Fco. Esteve Pastor, Valls d’Ensarrià (marxa cristian) de José Rafael Pascual Vilaplana, Any d’Alferis (marxa mora) d’Amando Blanquer.
Després de la primera peça el mantenidor narrà la història de com es creà l’Himne de Festes. Enguany l’Himne, Fiesta en Jijona de Vicente Pla Candela, seria dirigit per un component de la Banda de Xixona, la seua trajectòria festera i musical estava més que comprovada. Fester dels Mariners des de ben menut, ambaixador en l’Ambaixada humorística dels Pirates, membre de l’Agrupació Artísticomusical de Xixona des de 1974 i compositor dels pasdoble Juanito el Fuster dedicat al seu avi, que va compondre mentre feia les guàrdies en la mili. Juan Francisco Ballester Peporro, del quan no vam poder sentir les seus paraules en el moment de l’entrega de la Batuta, per part de l’Assessor de Festes, Juan Escoda Moncho, Calderilla perquè el mantenidor va patir una confusió del directe, i els va convidar a tornar als seus llocs.
En les peces Apostol poeta i Any d’Alferis el ballet de José Soriano ballà davant l’escenari. Entre les ballarines 5 xixonenques que delectaren amb els seus moviments amb un públic que havia d’alçar-se per veure el ballet. La teoria dia que les ballarines estarien al damunt de l’escenari però l’ampliació no donà per a més. I el públic de les files de darrere no ho pogué apreciar-ho bé.
I en l’entremig del concert es feu la Proclamació oficial dels Capitans i Banderers de Festa. En primer lloc els cristians; d’entremig del corredor capitanejada per la Bandera de la Capitania Cristiana portada pel delegat dels Pirates-Mariners els germans Cabezos Juan, Julián i Ramón, pujaven a l’escenari. Seguidament també amb el delegat dels Moros Verds i la Bandera de la Capitania Cristiana, els Moros Verds, Encarna Gai Aragó i Luís Bernabeu Font. L’alcaldessa de Xixona, Na Rosa Maria Verdú, el Tinent Alcalde, En Francisco Domenech Asensi, el Bogetí, i En Bernardo Garrigós Sirvent, president de la Federació feren entrega de les plaques acreditatives com a Capitans i Banderers dels dos bàndols per al 2006.
Sempre és d’agrair sentir les paraules emocionades dels quatre protagonistes, mentre pares i no pares com Julián el Practicant s’emocionen. La veu indica l’orgull, els sons ens demostren la feina realitzada, i els agraïments a tots aquells que han estat al costat dels capitans. La feina ja està feta.
L’alcaldessa de Xixona en el seu tradicional discurs va exposar que l’Ajuntament havia fet un intent per millorar l’acte, juntament amb els Capitans de Festa, la Banda, la Colla i la Federació, un discurs que sobrava doncs la gent podia apreciar els canvis, a bé, això sí, i sabent que les eleccions estan prop! Segon acte polític en les festes. No les podem polititzar.
Els Capitans i Banderers dels dols bàndols restaren tot el concert asseguts a un costat de l’escenari, tot i que els seients dels Capitans Moros no eren, que diguem, molt còmodes, i l’ubicació els impedia als 4 vore l’actuació del ballet .
En la segona part la Banda interpretà:
JAIM (pasdoble) de José Rafael Pascual, Batallers (marxa cristiana) de Ramón Garcia i Soler, Músic i Llanero (marxa mora) de Rafael Mullor Grau, El Colze (marxa mora) de Ramón García i Soler i Saxum (marxa cristiana) de Rafel Mullor Grau, de regal Ximo de José Mª Ferrero Pastor.
Sobre el concert de la Banda hi ha hagut prou comentaris d’alguns seguidors incondicionals que critiquen que les obres interpretades últimament no ixen de tres autors: José Rafael Pascual, Ramón Garcia i Rafael Mullor. Com el d’un fester que comentava: “el concierto de la banda no estuvo bien, no se pueden centrar los conciertos en los mismo s autores siempre, hay muchos autores y el público quiere alegría y buen humor, no conciertos lentos! Estamos en fiestas”.
És difícil elegir les peces doncs una part es declinen per obres tradicionals, i també s’han de tocar composicions noves, d’autors que composen i donar-los l’oportunitat que es mereix.
L’acte acabà amb focs d’artifici encesos per la pirotècnia Marina Cavaller.
Dies 10, 13, 14, 16, 17 i 18 d’agost: ACTUACIONS AL PATI DE LES ESCOLES
Enguany hem tingut bastants actuacions per fer més lleugera l’espera per als dies grans, tant esperats pels xixonencs i xixonenques.
Dijous 10 l’Escola de Ball ens va interpretar els seus més que coneguts balls de sevillanes, ritmes llatins.
Diumenge 13 va actuar Bohemios: tango y algo más que presentava Tito Sáyez.
Dilluns 14, el grup La Senyal ens va fer un concert d’allò més suggeridor, tot i que com comentaven els components, l’equip de so no era del seu gust.
Dimecres 16, a les sis de la vesprada els xiquets i les xiquetes van gaudir amb les Titelles d’en Tonet al pati de les Escoles; per la nit va actuar el grup Albaladre patrocinat per la Diputació d’Alacant (dinàmica i actual)!
Dijous 17 El Correfoc, enguany sí, va ser puntual, a la mitja nit la Colla de Dimonis de Benilloba intentà cremar el poble però, els participants ho impediren. Els dolçainers no pararen de tocar i la gent de saltar. A l’arribada a l’Ajuntament un més que considerable castell de focs d’artifici i els sons de final de festa ja consolidats: Nanos i Gegants, els Maulets, Xavier el Coixo i la Muixaranga. Tot seguit, a sentir a Mugroman grup de música de rock alternatiu xixonenc en valencià que està reben diversos premis per la seua música i que va presentar el seu nou disc Esclaus de la nit.
Dansa i Nanos i Gegants
De dansa hem tingut tres dies, 14, 16 i 17 d’agost, el dia de la dansà va ser el dimecres 16 d’agost i on el nombre de participants no va ser molt elevat, respecte l’any anterior. El dia que més balladors vam poder veure pel carrer va ser el dijous 17. L’arreplegada de balladores és una delícia, enguany també, Antonio Miquel Belda va obrir la seua casa per convidar a berenar però, el millor per tots és que l’Ajuntament fera un berenar per a tots els balladors doncs, aquell que no coneix a Antonio Miquel li fa cosa entrar a sa casa, que gustosament l’obri amb el cor obert.
De Nanos i Gegants hem tingut quatre dies 14, 15, 16 i 17. D’igual manera que l’any anterior, el dia 16 els alumnes de l’Escola de Festes foren qui ballaren i el dia 17 els Moros Vermells que entraren fins i tot a la CAM.
Divendres 18 d’agost: NIT DEL SOPARET
Tràfec de gent amunt i avall, carrosses que venen i van, trages ben planxats, hòmens muntat els para-sols als carrers, pares i mares amb els xiques i les xiquetes en la Plaça esperant els Aquajocs, trabucs amb el quilo de pólvora. Tot preparat i acabat, ha costat però sempre s’aconsegueix, la Festa ja pot començar.
Un comentari. La repartició de pólvora es va fer en l’era de l’Onza de Oro, tot normal, amb el vist i plau de la Guàrdia Civil, fins que el subministrador de la pólvora digué que una filà n’havia agafat més quilos dels que tenia permesos. I la Benemèrita que es va posar en serio i com a xiquets vam haver de fer una filà. Compte! Perquè fan la vista grossa i tant la Guàrdia Civil com els Festers no complim la llei al 100%. Tots sabem que amb un quilo no hi ha prou, i pot passar que es complesca la llei al peu de la lletra; un exemple, un fester agafa el seu quilo de pólvora amb el nom d’una festera.
Si l’any passat es criticava que calia dotar d’un pressupost per a la decoració del Betlemet, enguany ningú s’ha preocupat de la seua col·locació. Un adornament que ens introduïa a la Xixona medieval. La propera vegada que col·loquen alguna cosa, que la posen amb cara i ulls, i no un maniquí cutre i mal vestit.
Les coses hem d’intentar fer-les el millor possible. A les Festes hi ha detalls que no corresponent directament amb la Festa però, que són tant importants i necessaris perquè tot quede unit i no mig embastat. Un exemple és la venda de cadires. Enguany totes les cadires s’han ofertat al públic i al fester, les filades no ha tingut cap privilegi. Però el que no potser és que una persona passe per davant de l’antiga oficina del Banesto i agafe torn. El següent que passe es queda, i així successivament. Cal trobar la millor solució, que la Federació tinga un responsable de donar torn! I després si només es poden comprar màxim 5 cadires, que el senyor GIL no en venga 8 de primera a una única persona, ja que el seu únic objectiu és intentar vendre-les totes i en un temps rècord.
Més, el segon i tercer dia de festes, totes les cadires de plàstic (això sí, amb més comoditat per al miró i per arreplegar-les) apareixien en terra. Qui és l’encarregat de recollir-les? La Policia Municipal? El President de la Federació? El públic que ha pagat per poder seure? I qui canvia les cadires trencades quan no hi són els treballadors de l’empresa?
Més, en quin cap cap que no hi ha ja ni una paperera en el carrer principal del poble! On ha de tirar la gent els gotets, i allò que li sobra? Doncs en terra, en el forat dels arbres, i Xixona, permeteu-me l’expressió, semblava un gran femer! Quina imatge hem donat al visitant que ha vingut a veure un acte i no ha trobat cap paperera i tot el carrer brut. També hi ha menys civisme que abans, i hauríem d’incentivar-ho, una possible mesura però, davant l’incivisme cal cercar solucions. Respecte a l’absència de papereres, el segon i tercer dia van col·locar dos contenidors amb aigua, però no era per tirar brossa sinó pólvora, com a sistema de seguretat en l’acte dels trons.
Al migdia, els festers i les festeres comencen la Festa en els dinars de les diverses filades. Entonen cançons, desfilen, en definitiva, Festa en majúscules.
Al voltant de les sis de la vesprada es juguen les dues últimes partides de coto. La final, interessant, Del Cerro i Jesús Polseguera dels Cavallers del Cid, contra Coloma i Jorge Baulof dels Moros Vermells. Aquest últims s’endugueren el triomf, formatge i cuixot, contra un xoriço. El coto apassiona als xixonencs! El bar Pepet, durant els soparets, constitueix un punt d’encontre d’amics, la primera veient els companys que defenen l’orgull de la filà! Quanta aficció que en tenim!
A les set de la vesprada, totes les bandes s’agrupen en la finca del Cuarnero per assajar l’Himne de Festes.
A les huit de la vesprada, la banda dels Llauradors és la primera en encetar la música, comença la Desfilada dels Xiquets i el V Concurs de caps d’esquadra.
Quin goig poder veure i percebre que els xiquets i les xiquetes, els jòvens i les joves, se senten importants, i és que ho són! Tant la desfilada com el concurs van agafant la importància que es mereix i que té. Pares que trauen orgullosos i encimbellats als seus fills per primera volta. Molts exemples hi ha però destacarem un, Conxi Llorca, la de la Farmàcia, traient devanida a un canyeto, Matias del Prado.
I del concurs, potser sempre els mateixos xiquets però és l’herència de l’Escola de Festes, i el seu jurat, encapçalat pel professor de pràctiques, Luís Cortés, Carrasco pare, que atent, mira els moviments dels xiquets, en el fort, aguantant... Els guanyadors del concurs de caps d’esquadra van ser pel bàndol cristià Ricardo Coloma Ibáñez del Contraban, Víctor Mira Alcaraz dels Cavallers i Ángel Mira Boatella dels llauradors, pel bàndol moro, Mireia Doménech Martínez dels Moros Verds, Víctor Sirvent Planelles dels Moros Grocs i Quico Asensi Galiana dels Kaimans.
El sopar de la Nit del Soparet és una autèntica olla a pressió de Festa. Sentiments, alegria, el que són les Festes. El carrer Barcelona es converteix en un formiguer de festers i músics. Marrocs, Grocs i Kaimans sopen a la fresca i mentre una banda sona l’altra espera que l’altra pare per començar; la música no para al llarg de dues hores massa curtes!
La desfilada de les onze de la nit es fa sense cap incidència. Amb els cristians des del començament amb els seus pasdobles, bé siguen Contrabandistes amb el ball de la navalla, doncs si abans faltaven balladors, ara has de demanar torn, i això, és d’agrair, les marxes cristianes amb les destrals, forques o espases, i els Moros amb les seus marxes mores cadencioses i tots els caps d’esquadra que volen assajar l’últim moment abans de l’Entrà.
Significatiu, una altra vegada, la desfilada que fan els Moros Grocs, ràpida a pas de diana i fan que els soparets acaben a una hora prudencial.
TRILOGIA FESTERA
DISSABTE 19 D’AGOST, 1r Dia de FESTES
PRESENTACIÓ DE BANDES
Els cartells que anuncien Festes a Xixona en les entrades principals de la ciutat, indiquen que hui és el gran dia, tot i que el dia de la col·locació va haver una errada en els dies, on havia de posar 19, havien posat 18, i com si es tractés d’un concurs televisiu, plovien telefonades als diversos membres de la directiva perquè arreglen l’equivocació.
Xixona roman tranquil·la, els primers festers i festeres arriben al voltant de les tanques d’un Ajuntament que ja porta dos anys en obres. Información en mà per llegir l’especial Fiestas Xixona “Entrada a un mundo fantástico”. D’especials n’hem tingut cinc, el ja tot conegut i més venut Diario Información amb 16 pàgines, amb entrevistes a l’alcaldessa de Xixona i president de la Federació, un repàs d’allò més destacat dels actes festers, i diferents fotografies, tot i que hi havia alguna de les festes dels gelaters per equivocació. L’especial del Ciudad periòdic d’Alcoi que va eixir el dilluns 14 d’agost i que poca gent compra perquè desconeix, l’especial del diari El Gratis que va eixir a principi d’agost, i que és gratuït, també el periòdic Las Provincias i La Verdad.
La cadena radiofònica Onda 15 va emetre bastant informació, com l’entrevista als Capitans de Festes i aquest Cronista el 12 d’agost, en directe i des del Trabajo i diverses emissions en directe el dia de l’Entrà. El dia del Correfoc, Ràdio 9 emetia El Alardo, un programa especial i també en directe des de l’antiga oficina del Banesto, ja fa dos anys que realitza aquest programa. Potser faltaria la imatge, que Canal 37, retransmetera l’Entrà com ho fa en altres poblacions no molt llunyanes a la ciutat torronera.
Una de les novetats d’aquesta edició fou que el programa de televisió valenciana Cor de Festa traslladà un equip per cobrir tot el dissabte 19 d’agost i dilluns 21 d’agost pel matí, un locutor i un càmera per gravar la Banyà, l’Entrà i el Moro Traïdor. Aquest programa s’emetrà d’ací a dos mesos.
A les huit i mitja en punt i després de que els últims festers que esperaven al Crack no perdre’s la Presentació de Bandes i deixen de fer soroll, el carrer resta tranquil, el primer bombo marca, i comença puntual, l’acte.
Els pasdobles i les obres interpretades van ser els següents:
1. LLAURADORS amb la Banda de Busot, que interpretà Als Llaners Dianers (1983) de Rafael Mullor Grau.
2. CONTRABAN, amb l’Ateneu Musical Sant Roc de Castalla que havia de tocar Puenteareas de R. Soutullo però, la canvià moments abans de començar l’acte.
3. LA CANYETA, amb la Unió Musical de Llutxent que va afinar Luchando de F. Tormo Ibáñez.
4. CAVALLERS DEL CID, amb la Societat Musical Nova d’Alcoi, i l’obra Un moble més (1928) de Julio Laporta Hellín (Alcoi 1870-1928).
5. PIRATES-MARINERS(CAPITANIA), amb la Societat Musical la Alianza de Mutxamel i el pasdoble Jijona la dulce de Miguel Villar González.
6. MARROCS, amb l’Agrupació Musical de la Pobla del Duc, amb Justícia de José Alfonsea Pastor (Santa Pola 1891-1964).
7. MOROS VERMELLS, amb la Societat Musical La Alianza de la Torre de les Maçanes, amb el pasdoble L’Alcoià 1986 de Francisco Esteve Pastor (Muro 1915-València 1989).
8. MOROS GROCS, Societat Musical La Lira de Quatretonda, interpretant el pasdoble Mi Barcelona (1911) de Julio Laporta Hellín (Alcoi 1870-1928).
9. KAIMANS, amb la Societat Protectora Musical la Lira d’Alfarp i el pasdoble El K’asar del Yedid (1912) de Camilo Pérez Monllor.
10. MOROS VERDS (CAPITANIA), Agrupació Musical de Relleu, i l’obra Societat Musical d’Alzira
La Banda de Busot que torna a Xixona però ara amb els Llauradors, i les banderes que precedien a la Nova d’Alcoi i la banda de Relleu que el seu delegat Sebastià Domench era el banderer amb uniforme inclòs. A més el Grocs van desfilar amb el seu director. Enguany també hi havia molt públic que podia assabentar-se de les obres que tocaven les bandes, amb un full que la Federació havia fotocopiat
INTERPRETACIÓ DE L’HIMNE DE FESTES
La música de Relleu clou l’acte. Els músics de les deu bandes que s’apropen al local del Banesto, seu de l’Ajuntament i la Federació, i s’agrupen per pals . Els Capitans i Banderers dels Pirates i dels Verds, amb el president de la Federació i l’alcaldessa de Xixona pugen al balcó del xixonenc Ricardo Giménez, situat en l’avinguda de la Constitució.
Calderilla i Alfredo el del Síndic fan alçar els festers que seuen en la tarima on es dirigirà l’Himne. Peporro fa seure a sa mare a la seua dreta i puja a l’estrada, un gest que es transforma en aplaudiments que el director respon amb una salutació.
Juan Francisco Ballester, Peporro, alça els braços, silenci místic, el temps es para, i comença amb ritme marcial a marcar el temps als músics.
A l’arribada al fort, els aplaudiments brollen de dins del cos. Són moments màgics, que duren escassos minuts però, quins minuts que se’ns regalen, redéu!
Imatges queden en la memòria, com l’emoció al llarg de tot l’Himne de la mare del director, Isabel Jerez, que no parà de plorar mentre el seu fill estava dalt de la tarima, al costat del seu nét.
La interpretació de l’Himne s’ha convertit en un acte de masses, que emociona, que arriba al cor, que endevina el gust de la música del xixonenc i de la xixonenca. I que el músic, vertader protagonista el toca amb passió, o és el que s’extrau d’aquest acte amb nou anys de vida.
L’any vinent, el 2007, es complirà el desè aniversari de l’Himne de Festes, la nova Federació podria fer quelcom distint, publicar un llibret amb els 8 autors que han participat. També podria ser un tema a debatre en aquesta assemblea.
LA BANYÀ
Després de posar el colesterol a punt amb dos ous fregits, quatre llonganisses i un bon plat de creïlles a la rebolica com comentava Ausiàs Garrigós, els festers estan disposats a fer el primer passeig pel Casc Antic, demanant aigua al veí.
A dos quarts de dotze la Primera Diana, o com comentava el capità cristià la mal denominada Banyà, començava puntual amb un atractiu especial per als xiquets i xiquetes. La primera parada en la font situada davant del Teatret, segona parada en la font de l’Asil i ja ningú s’ha lliurat de l’aigua.
Amb un interval de 5 minuts van eixint les bandes amb l’ordre de l’Entrà però, quan arriben els Kaimans s’adonen que la Banda no hi era, del seu delegat havia confós d’hora i aquesta va ser el motiu pel qual varen arribar tard. La kaimania va començar l’acte sense banda, i els músics s’incorporaren en la meitat del carrer de l’Orito.
Després una desfilada que acabà no més tard de dos quarts de tres. Tot seguit els dinars per esquadres, aquells que tant agraden, aquells que tant esperes!
Un apunt, la Banda de Relleu, s’havien assabentat que no hi havia festa de l’espuma i aquests la van fer dins del Local dels Músics, buidant tots els extintors que hi eren plens.
ENTRADA DE MOROS I CRISTIANS
Els voltants del Partidor és un formiguer de Festers, falta mitja hora perquè comence l’Entrà, l’acte per excel·lència de qualsevol festa de Moros i Cristians.
Delegats, membres de la Federació i encarregats de boatos, nerviosos i excitats pels moments que es viuen, ultimen i perfilen tots els elements que faran servir.
Els Festers de l’Any arriben al balcó de la Casa Pòsit, el segon en entrar és Àngel Blanes Espí que aguaita per la porta esperant que algú li diga on ha d’anar, comprovant el moviment que hi ha. Per ací! li diu el president. Com tots els anys, Juan Escoda Moncho ix pel balcó i comenta cridant: Anem a començar l’Entrà! Se sent la cridòria de la gentalla que espera el moment impacient.
Angel Blanes Espí comença el seu discurs, seguidament Marisol Llinares Mira, prou nerviosa, s’apropa al micròfon, i no li ixen les paraules, de darrere li ajunden: Per Sant Bartomeu i Sant Sebastià que arranque l’Entrà! Carcasses al cel esclaten, els Heralds Cristians són els primers en trencar el bullici amb música, ja pugen!
La Carrossa de xiquets, l’esquadra amb poques components “Cul i flor” i l’Esquadra Alcalde de la Partida amb la Banda de Caudete eren les primeres tropes dels Llauradors. Una curiositat i és que el Capità de l’any passat, Alfredo Sirvent, al voltant del Trabajo va haver de tirar dels timbals.
La carrossa amb la Partida de Coto amb els vells de la filà, l’esquadra Farineta amb Juan Vicente Molia, el Litri estrenant-se de cap d’esquadra, l’esquadra especial familiars dels Capitans tancava la banda de Busot i darrere una impressionant forca dalt de la carrossa i la família Cototo al complet, Joel, Noèlia, Sònia, Reme, Alexis i Àngel, aquest últims de capità i banderer de filà, amb dos vestits metal·litzats amb harmonia amb el vestit de masero.
Feia temps que no vèiem una estructura d’Entrà on un capitans tanquen Plaça darrere de la banda, i era la millor solució, segons comentava el banderer, Alexis Verdú: sinó una banda havíem de llogar, i no n’érem tants!
Tot seguit, la carrossa amb els xiquets obria el torn dels Contrabandistes! L’esquadra Flor d’Andalusia amb Fernando Sellés de cap d’esquadra i una altra estrena com a cap, la d’Enrique López Asensi, Sebot, que obria per primera volta en l’arrancà la navalla amb l’esquadra Veneno 1, amb l’art que tenen aquests festers, la Banda d’Alfarp els acompanyava.
La següent tropa l’encapçalava l’esquadra Rebujito i Manolo Alcaraz, el Flare, de cap, seguidament, l’esquadra Veneno 2 i l’altre Flare que la giravoltava amb supèrbia, i la Banda de Castalla.
Torn per a la Canyeta, amb la seua Carrossa de Xiquets repleta i pegada a la Banda de Castalla, com havia de ser perquè no hi hagueren tants buits. Les xiquetes Canyetes, Canyetos jòvens, i l’esquadra Antiga Asturiana, sense casc, i un dels millors caps de Xixona, Nacho l’Espinac amb la Banda de la Pobla del Duc, interpretant Cid de Pedro Joaquim Francés.
La següent tanda començava amb els Xiquets Canyetos, les Canyetes amb vestit guerrer, molt apropiat per a la filà. L’esquadra Canyetos jòvens, amb Rebollo el manager de cap, i tancant Plaça, l’esquadra dels Veterans amb José Enrique Miquel Garrigós, Bidini amb la seua típica espasa i la Banda de Llutxent interpretant Aragoneses 99 de Daniel Ferrero.
L’escut de la filà obria l’Entrà dels Cavallers del Cid. Donzelles amb nadons dels Cavallers del Cid en una tarima i les dues primeres esquadres, Cidianes i Cids Campeadors amb Néstor Sirvent i Paco Núñez, Fleco de caps movent amb gust la destral, amb la Banda de la Torre interpretant Creu Daurà!
Una altra plataforma amb petits cids, als laterals peveters amb foc, on li precedia un cavall blanc recordant a Liberato Sanz, i una imposant espasa Tiçona seguia en el boato dels Cavallers! L’esquadra de les Capitanes tancava el bloc amb la Colla de Dolçainers La Lligassa d’Atzeneta.
L’últim fragment l’obria la tenda de bany voltada de dames del bany, quatre banderins amb els Cognoms de les capitanes, una idea molt original, seguides de les dames de la cort sense formar esquadra. Un ballet i guerrers precedia la carrossa de les Capitanes, Ana Belén Díaz, Montse Herrera, Mayte Alvado i Mariló Masià. La carrossa representava un castell cristià, i on les capitanes estaven repartides dos davant i dues darreres elevades amb la particularitat que es giraven cap al públic. Per últim, el cavall fent record a José Manuel Berenguer Masià, Punyalet i tancant la seua esquadra, Mio Cid, amb un Juan José Muñoz, Ruli, que s’emocionava mirant al cel en el fort de la marxa El Honor de un Caballero que la Nova d’Alcoi feia sonar amb molta passió.
Caldria destacar una altre any els boatos que preparen els Cavallers del Cid demostrant que amb una bona organització i deixant de banda el desfile, per ajudar, en aquest cas, a les Capitanes, engrandeixen l’Entrà de Xixona.
Els Pirates han albirat terra, desembarquen amb efusió, sonen caragols de mar, els seus primers mariners anuncien l’arribada. Estendards i banderes que les mouen un ventijol i els pirates més veterans amb moltes batalles guanyes damunt d’una carrossa. Encapçalen les tres primers esquadres Meduses, Sirenes i Quisquilles amb la Banda de Relleu que tocava Almogàver Contestà.
Un vaixell pirata amb els infants, l’esquadra Antiguos Arponeros amb el vestit característic del pit al descobert, les Sirenes amb triennis dones dels Pirates lluitadors que han estat apressats i l’esquadra Galeonas tancava el segon desembarcament amb la Banda de Benigànim i la marxa cristiana Archaeus.
Una Amazona a cavall, María Candela recorria les esquadres dels Arponers i Caribenyes. El primer a destacar d’aquesta entrada és que fins aquest punt totes les bandes estaven tancades per esquadres femenines, una estructura també inusual!
Però tota batalla té presoners i naufragis, i com no, els presos amb grillons amb la plataforma del naufragi, darrere el comodoro resguardava nugats a l’esquadra Escorbuto Terminal, amb uns vestits i una dentadura del fester José Antonio Iborra, Pilili, més que originals. L’esquadra Guàrdia Pirata, mocador negre al cap i mitja cara tapada amb malla metàl·lica, i vestit amb tonalitats vermelles tancava amb la banda de Mutxamel i El Barranc del Sinc.
Tambors, timbals sona i el ballet Naracé de Mutxamel, acompanyat pel grup de percussió de Carlos Poveda anunciant l’arribada de les Favorites i filles i fills del Capità i Banderer i l’esquadra especial Femenina, la Banda de Rafelguaraf tocava La Victòria i Als Creuats.
No podia faltar una Taverna on Pirates, Taverners i altres personatges perversos i dones de mala vida reien, cantaven i bevien fins la sacietat. La venda d’esclaus en l’època del Pirata Barba-roja, on el públic podia aprofitar-se de les ofertes.
Just abans de muntar a la carrossa al banderer cristià Julián, se li va trencar la subjecció de l’espasa, fent una reparació d’urgència amb fil ferro del que havia preparat per possibles incidents de les plataformes dels pirates.
L’arribada del capità i banderer passava primer per un corredor on a banda i banda hi havia pirates amb falcons que amb el seu vol majestuós encantaren als espectadors.
Se senten coets, campanes al vol, l’emoció una altra vegada a flor de pell, la carrossa entrava per la Plaça amb una caravel·la al davant, símbol dels Pirates. Julián i Ramón saludaven a un públic, aquesta vegada sí, entregat amb aplaudiments, per l’espectacle que havien vist, des de dalt del Torreó pirata. Un vestit de vertaders capitans: els dos duen trages semblants en la confecció, més que molt diferent pel que fa al color, amb botes altes amb voltes, pantalons ajustats d'antelina, camisa de color cru amb manegues amples i xaleco, amb faixa i cinturó de cuir per damunt. Duen levita oberta práctiment fins els genolls, mocador al cap a conjunt amb la faixa i guants. Del cinturó de pit amb tahalí penja una gran espasa d'abordatge, amb caçoleta i guarda negra on cadascú porta les seues incials en or vell i el dos el mateix escut d'armes amb fons nacarat on en la meitat superior apareix la torre grossa del castell de Xixona, i en la meitat inferior una àncora, escut amb el que volen representar el seu poble i la seua filà.
Una entrada vistosa, lleugera i atractiva. Tancava l’esquadra especial amb vestits amb tonalitats taronja amb Jaume Monerris i Pablo Hernanez (Bartolo) de caps. L’Entrà de la Capitania la tancava la Banda de Muro, recolçada per membres de la colla la Degollà d’Alcoi amb Creu d’Arsuf.
Els Heralds Moros indicaven que les tropes de la Mitja Lluna farien acte de presència. La primera tropa, els Marrocs pujaven carrer amunt amb la carrossa dels xiquets, també replena, bon senyal! L’esquadra de Fernando Sirvent, les primeres cantineres mores, l’esquadra de Laia i Aina i l’esquadra Kamaron-Animal i la Banda de Castalla que interpretava El President.
La següent tropa amb les esquadres Cartabó, Lluna de Foc i Marrocs Veterans i la Banda de Llutxen i Ximo.
L’última host l’encapçalava un cavall batidor, al damunt Mònica Moral, aquesta va tenir un ensurt al caure-li el cavall a l’arribada del castell. El seguici dels capitans: cantineres marroques pels laterals, al centre Joan i Laura de la població barcelonesa d’El Masnou, tancant dos cavalls emulant la muntura dels propis capitans i l’esquadra Cavallers dels Marrocs amb Sota i Albert de caps i amb guants blancs honorant la mestria que tenia Tomaquera fent de cap! La Banda de la Pobla del Duc tocava Marxa del Centenari i L’esquadra.
La següent tropa mora, els Vermells. Obria l’Entrà estendards i les tres primeres esquadres, la de Noor, Kaaba i Velles Glòries amb la banda de Busot, i el President.
La Carrossa dels xiquets també replena, un bon senyal que s’ha vist al llarg de quasi totes les Carrosses. Esquadra de Puturrú de Fois, Africanes i Africans eren les següents tropes mores amb la Banda de Benigànim i la Marxa del Centenari.
L’esquadra Alfaquíes, Estels d’Orient i Pardals de Foc amb Enrique Blanquer de cap i la Nova d’Alcoi amb El Moro del Sinc i tancant l’Entrà dels Vermells les esquadres Ratas del Desierto, Mig Any i Al-mansur amb Rafa Blanes de cap i la Banda de la Torre amb El Mahdí.
La tercera host Mora, els Grocs que amb la Banda de Quatretonda i la marxa mora El Kàbila feien la seua curta però intensa Entrà. Una filà que no augmenta el seu nombre de components, i és una llàstima, perquè té molta solera.
Els Kaimans apareixien amb la carrossa Nadis de Kaimans i les esquadres de Llavor de la kàbila, Flamao i Lorena amb la Banda de Castalla i Guàrdia Jalifiana.
El següent tropell l’iniciava l’esquadra de dones i ratlles la carrossa exultant amb les capitanes Lola, Vero, Pili, Chorri i Cuchi amb vestits de tonalitats blaves celestes i la bellesa d’aquests kaimanes. Tancant l’Entrà Vicente Sala amb cavall batidor, un espectacle és veure’l alçar el cavall, passant rodejant a Toni Figa i l’esquadra amb el vestit de bombatxos blaus i la Banda d’Alfarp, que com el seu bombo indica i sentencia: Kaimans des de 1992!
Un mosaic amb l’escut de la filà amb la Palmera dels Moros Verds, símbol d’aquesta filà, obri la Capitania Mora, li segueix l’esquadra de La Mitja Lluna amb Juan Escoda Durà, de cap i el seu germà, César muntat a camell amb la Banda de Muro que interpretava una marxa molt poc sentida a Xixona en una entrà, Músic i Llanero de Mullor Grau, la música del qual agrada molt al fester xixonenc.
L’esquadra amb Picos i Héctor Sirvent El Gallo de cap i l’esquadra de Negres amb Luís García El Majo de cap i la Banda de Mutxamel i la marxa mora Xubuch.
La tercera tropa de la capitania la composaven les esquadres de Zulimas amb Antònia Galiana de cap, Dolunai i Petos amb Adrián Baldó de cap, vivint amb passió aquests moments.
Un cavall amb el vestit de quan Magdalena va eixir de banderera amb el seu home Boby, portat per Víctor, cunyat de Boby, amb emoció, i l’homenatge que la filà feia a la seua dona.
L’última host mora abans d’entrar de ple amb el boato la conformaven tres esquadres la de Xiquets, Veteranes i del Vestit Oficial amb Ildefonso Ramos de cap i la Banda de Relleu executant Rifeño de Blanquer Ponsoda.
Les banderes dels Marrocs, Vermells, Kaimans anunciaven l’arribada de l’espectacle. El miratge de l’oasi ataüllava la porta del poble àrab amb dones repartint herbes aromàtiques amb un grup de percussió.
Un minaret àrab replet de xiquets, la il·lusió dels pares que volent treure per primera vegada els seus fills, com César Escoda, amb el seu nadó Mario de 16 dies de vida. Una ballarina feia les delícies de la gent amb el ball del ventre, darrere la favorita, una de les filles dels Capitans i l’esquadra Especial amb la Banda de Rafelguaraf amb Alygeaba-Spiros.
L’última part la introduïa una ballet, els cavallers del Capità amb camells, i Encara Gay Aragó i Luís Bernabeu Font, amb una carrossa encapçalada per dos lleons, una font i la alegria del matrimoni que vestia amb tonalitat crema. Durant quasi tot el recorregut hi hagueren carcasses que convertien en una joia l’entrada del Capità i Banderera però, molta gent va patir cremades per aquests coets. Tancava l’Entrà l’esquadra de Motxilles amb Enrique Soler, Peldanyo, la Banda de Benigànim, El Moro del Sinc, Ángel Coca i Alfredo el del Síndic arrossegant els timbals amb gel·laves i moltíssim públic desfilant darrere dels clarinets. Un Boato, cal destacar-ho, fet íntegrament pels festers de la filà Moros Verds, made in Xixona, enhorabona per l’esforç que va valdre la pena.
Seguidament es va fer la Desfilada Nocturna amb un ritme molt accelerat i no a pas de Diana. No convé fer aquesta desfilada doncs no és seriosa.
L’Entrà va acabar a la mitja nit, com marcava l’horari del Guió de l’Entrà. L’Entrà del 2006 la recordarem per diferents motius, el primer, i crec que el lector (llegidor) estarà d’acord, és que el ritme va ser bastant àgil, fins i tot, hi va haver avanç sobre l’horari previst, gràcies al bàndol cristià. La veritat és que quan el fester vol, ho fa. És senzill, si les esquadres no paren i sempre avancen el ritme és l’ideal, i s’aconsegueix una Entrà bonica, entretinguda, no cansa al públic. A més, van aconseguir que les carrosses, quasi totes anaren pegades, literalment, a la banda que hi havia al davant i es guanyen dos o tres minuts que saben a glòria. Tot i que els Verds van perdre eixe superàvit de temps que portàvem.
Sobre la música de l’Entrà, sóc partidari que cada Banda toque una peça distinta. Certament volem fer una bona arrancà amb marxes cristianes i mores que agraden al personal que està en el Partidor. Sobretot el fester que tanca banda somnia amb aquest moment al llarg de l’any, l’arrancà amb una bona peça mentre el públic que veu l’alçament de les armes fa arribar fins i tot a la catarsi. Però després no eixim de Cid, Ambaixador Cristià, El Moro del Sinc, Marxa del Centenari. Hi ha un grapat de marxes bones, i cal parlar amb les bandes i demanar-los peces que no es toquen molt, tant dignes com les que se senten a Xixona, un exemple a seguir, l’esquadra de la Mitja Lluna que va eixir amb Músic i Llanero.
Caldria dotar wàters en el Partidor i Barbarat; el que no podem fer és que no hi haja cap lloc per orinar i hàgem de fer-ho en el carrer. Si veiem que l’Ajuntament és incapaç de posar-ne després de demanar-ho formalment, que la Federació es faça càrrec!
Per últim, donar l’enhorabona als Pirates i Verds perquè van fer unes entrades esplèndides, vives, alegres, que van agradar molt a la gent, i el públic ho expressa de manera efusiva pel carrer, com Elisa García Miquel, que felicitava a tots per aquesta Entrà tan portentosa!
DIUMENGE 20 D’AGOST. 2n DIA DE FESTES.
DIANA DEL SEGON DIA
El dia desperta amb ressaca. Tranquil, amb el sol eixint entre la serra la Grana i Cabeçó. Els primers festers s’encaminen cap a la porta de l’Ajuntament. El bon dia ix amb el so de la gola ressentida amb el regust encara del puro de l’Entrà.
La diana puntual a dos quarts de huit del matí, i amb la mateixa puntualitat Joaquín Feliu, Perete, que no parà en totes les Festes tirant coets a tot arreu.
La diana transcorre amb el mateix ordre que l’Entrà. La diana és un acte on podem sentir pasdobles bonics, el que s’anomena sentat, al llarg del casc antic. Només desfilem quan arribem a la Plaça. Molts puristes han apuntat d’intentar fer-la desfilant, caldria que alguna filada fes un primer pas, doncs encara seria més elegant. Ens fa falta fer una Diana amb desfilada, amb una bona arrancà, i el segon dia, és un dia perfecte, perquè l’alçar-se del llit a les set del matí costa i ací podem veure a festers amants d’aquest acte.
AMBAIXADA CONTRABANDISTA
A dos quarts de deu, dos cavalls s’encaminen carrer Hernández Mira direcció al Castell. S’aturen al trobar-se a dos cristians canyetos que parlamenten els primers sons d’una de les cinc ambaixades que es realitzen a Xixona: Quien vivie? Estaña ¿Qué gente? Los honrados sevillanos que vienen a esta tierra, para ayudar en la guerra a sus buenos ciudadanos
Juan Carlos Allés Pinzón, enguany també un poc nerviós llança amb ràbia un grapat de xavos que són agafats pels més agosarats. Allés porta tres anys fent l’ambaixada, amb valentia, tot i que, el text el recita un tant ràpid. És fàcil dir-ho, criticar-ho i l’animen a que continue ja que pocs s’atreveixen.
Dalt del castell, l’ambaixador Toni Llorens, que intenta la negociació amb un resultat positiu. Uneixen forces per a la vesprada, on hi trobarem una batalla violenta i fogosa.
Enguany també hi havia dues carrosses per als Contrabandistes i La Canyeta, els primers tirant joguines a banda i banda.
AMBAIXADA DELS PIRATES
Només finir l’Ambaixada Contrabandista la Banda de Mutxamel i els Pirates inicien el recorregut direcció al Castell, on l’Ambaixador, Juan Francisco Ballester i el seu fill, pujats amb dos burros emet les primeres paraules punxants ¡ Ah del Castillo, cristiano! I D. TORCUATO LUCA DE TENA, capitán de Arcabuceros, del Regimiento del Rey respon: Quién sois, cuadrilla de pillos?
Els temes tractats a l’ambaixada seguiren la línia del més general al més concret: els pèssims resultats de la selecció espanyola, la visita del Papa Benet XVI, l’operació Malaya (guarda para cuando no haya!) de Marbella, les estafes del Forum filatèlic i Afinsa, les manifestacions dels pescadors, transportistes i ramaders pel gasoil professional.
Entre glop i glop de la bota s’entremesclaven els temes, com la crítica als mateixos components de la filà (Manolito el Campano, Paco el Bojetí...) i com no, un personatge que ha estat present en les tres últimes ambaixades, ja que dóna molt de joc, Ramon el del Monterrey i el fer i desfer que realitza dins de l’Ajuntament.
La primera pedra posada per Camps en el Castell, les interminables obres del Raval que feren canviar el traçat de la processó del Divendres Sant, els inconvenients que causa la Font del Teatret als mercolins que no poden ni aparcar, el carrer Alacant convertit en centre de Joventut deixant el terra fet una porquera, les càmeres de seguretat en les oficines de l’Ajuntament, les futures urbanitzacions i la llei antitabac que en un futur no deixaran fumar en les kàbiles.
MISSA A SANT BARTOMEU – EIXIDA DE MISSA
A dos quarts d’onze, amb la música de la Banda de Relleu, banderes de totes les filades, capitans i banderers de Festes, membres de la Federació i autoritats des de la porta de la Casa Consistorial prenen direcció de l’església Nostra Senyora de l’Assumpció per oir missa dels dos retors xixonencs Vedast Gimeno i Xavier Díaz, la missa és en honor a sant Bartomeu, i la cerimònia serà en valencià, i la col·laboració del cor de la señorita Mari Loli.
La missa, malauradament no atrau al fester i a la festera, alguns prefereixen prendre’s una estona de descans en les cadires de la Plaça, altres entren al bar Pepet, on la Nova d’Alcoi no para de tocar i tocar, mentre els primers quintos de cervesa cauen. Alguns festers que no falten a aquesta cita ja quasi ineludible, amb la Banda dels Cavallers, l’han posat nom, el momento Pepet.
A tres quarts de dotze, campanes al vol i la baixada de missa, primers els cristians: Llauradors, Contraban, la Canyeta, Cavallers del Cid i Pirates (capitania); seguidament els moros: Marrocs, Vermells, Grocs, Kaimans i Moros Verds (capitania) amb tota la comitiva que adés havia pujat.
La Canyeta llança al vol les al·leluies amb la seua crítica particular, enguany no van tenir les bombes de color que acolorien l’acte, amb la consegüent alegria per al servei de neteja del poble.
Al voltant de les dues les bandes s’encaminaren a les Kàbiles per iniciar el Kabileo, on tothom gaudeix, s’integra, la música no s’atura i la Festa, una altra vegada, brolla.
Els Llauradors aquest any han tret barra al carrer Sant Francesc i és que el tenir un punt d’encontre, canvia molt les coses, el problema, si hi ha algun, és que la kàbila es troba fora del nucli fester.
Els dinars de Festes no tenen adjectius: alegres, ufanosos, concordiosos, es fan curts, almenys per als festers i les festeres que participen en els Trons. Aquells que no, aprofiten les kàbiles, les bandes, i si abans el dinar concloïa a les cinc, ara s’allarguen fins ben entrades les set de la vesprada. El motiu és fàcil d’endevinar. Si les bandes havien de tocar als Trons i ara només toca la Banda de la Capitania, doncs, hem guanyat en ambient amb la proporció que les bodegues es buiden massa ràpid.
ALARDO (TRONS)
Les torres vigies han alertat els Pirates de la presència dels Moros. Els soldats es preparen per a la imminent batalla. Hui recularan els Cristians, i amb vertadera fúria i ràbia, els Pirates intenten frenar a uns Moros Verds que guanyen terreny en cada tir.
A dos quarts de sis, començava la desfilada prèvia a l’alardo des del l’Ajuntament al castell fester, i on podien desfilar festers i festeres i capitans i banderers dels dos bàndols amb la banda de la capitania de l’any anterior, en aquest cas la dels Llauradors. Una desfilada molt ràpida, on faltaven moltes banderes i que no atrau. Caldria recuperar, almenys l’eixida des del Pont d’Alacant, com antigament es feia? Els tiradors ho agrairien perquè tindrien més temps per disparar a un ritme més ràpid.
Xixona és un exemple a seguir respecte a seguretat, només cal seguir la llei vigent, i es col·locaren dos contenidors amb aigua i en cada arbre hi havia pogals amb aigua per tirar la pólvora en els recipients i no a terra. Vicente Saleta i Paco Bernabeu foren els que solucionaren els petits problemes amb les armes.
La batalla va ser cruenta, més festers que l’any passat. Alguns puristes no els agrada el camí que han pres els Trons, perquè després d’un llarg concert de so, ve la calma, inquietant. Totes les filades van fer una bona batalla.
Una petita apreciació, tenim un esquema d’acte en les Festes molt estricte i rígid però, si ens parem a pensar sembla il·lògic alguns actes. Perquè després de la batalla fem el parlament, quan el més realista, si pesem les Festes de Moros i Cristians com una gran representació teatral, seria fer primer el parlament i després la batalla. Seria possible aquest canvi?
AMBAIXADA DEL MORO
A dos quarts de huit, quan l’últim arcabús ha deixat de disparar, l’esquadra Mitja Lluna comença la desfilada per parlamentar amb els cristians. Una desfilada curta i atractiva en un Castell Fester replet de gent que vol oir l’Ambaixada del Moro.
El sentinella Juan José Muñoz Cuadros reclama la presència de l’Ambaixador Cristià, Pablo Mira Alcaraz. Aquest li respon que no parlarà amb un súbdit i la veu clamorosa de Francisco Riera Pérez apareix exigint la rendició dels Cristians. Aquests accepten sense més discussió que la Mitja Lluna penjada en la torre del Castell.
Cal omplir-se d’alegria, Pablo Mira es va estrenar com a Ambaixador, malauradament estem curts de persones que es sacrifiquen tant per fer un paper importantíssim en la Festa. Enhorabona i per molts anys!
Amand Picó ens ha fet reflexionar sobre els textos de les Ambaixades. Té raó quan diu que necessiten una revisió, doncs són escrits que s’haurien d’actualitzar, altra cosa seria la llengua, doncs en les Quatre grans Cròniques medievals (la de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós) se’ns citen les batalles cruentes, els parlaments amb els califes moros, no hem inventat res. Però, si volguérem més realisme estaria bé fer-les en valencià, ja que aqueixa era la llengua dels nostres avantpassats.
El vestit d’Ambaixador Moro va estar acabat amb els detalls dels metalls que li restaven i que el visitant va poder comprovar en la seu de la Federació, en un maniquí que l’entitat va comprar.
Seguidament la Desfilada Nocturna que va anar un poc més ràpida que l’any anterior i que va donar pas a la Retreta.
RETRETA
La disbauxa, exorbitància, l’eixida de la Festa a la bogeria on tot val, va ser excel·lent, la ironia i la imaginació al poder de totes les filades.
A les onze de la nit, amb una temperatura agradable els Llauradors cervesa San Miguel en mà i Paquito el Chocolatero representant l’anunci televisiu de la marca cervesera.
Els contrabandistes recordaren el grup mític ABBA, amb perruques gegants.
La Canyeta ens recordà la visita de Benet XVI, guàrdies de seguretat, Los Happines amb la cançó Amo a Laura, motxilles commemoratives del dia, tot ben preparat perquè els feligresos no tingueren cap problema.
Els Cavallers del Cid parodiaren el reality show La Isla de los Famosos.
I els Pirates tots a un, impermeables grocs, paraigua i la cançó Sing in the rain i WHILY “KELLY” que es va pegar una passada de ballar sota la pluja.
Els Marrocs avançaren el Nadal, la Grossa, les aixames, fins i tot els Reis Mags.
Els Vermells se n’anaren de botelló, Jaume el mestre no va poder amb l’enviament de SMS per a una gran convocatòria.
Els Grocs per una Cuba Lliure, amb Fidel Castro amb la cadira de rodes.
Els Kaimans de víkings, alguns components tenien un paregut massa verídic.
Els Verds tancaven l’acte amb la representació de les Falles, homenatjant als capitans veïns de Cullera, festa major d’aquesta població.
La Festa continuà, continuà tant que hi hagué festers que arribaren a la Diana amb els vestits retraters. I falta l’orquestra que tan anima al personal en un para-sol tancat en els dies que més gent hi va.
DILLUNS 21 D’AGOST. 3r DIA DE FESTES
DIANA DEL TERCER DIA DE FESTES
Cossos ressentits per una nit llarga, tres dies sense parar, el cansament fa acte de presència, i es nota amb la Diana, puix molts menys festers hi es presenten a dos quarts de huit, on el sol comença a despertar i l’últim dia de festes emprèn el viatge cap a la realitat de la rutina.
Els moros comencen: Marrocs, Vermells, Grocs, Kaimans i Verds, li segueixen els cristians: Llauradors, Contrabandistes, Canyeta, Cavallers i Pirates.
Els Cavallers fan la Diana principalment pel barri Sagrada Família, doncs la majoria de festers viuen en aquest districte. I en la diana del dia anterior els cristians aplaudien a la porta de l’Ajuntament als moros, hui és a l’inrevés. Germanor festera.
JUÍ SUMARÍSSIM DEL MORO TRAÏDOR
El Moro que va es va enamorar d’una cristiana i va trair tota la seua religió serà jutjat amb severitat pels germans de la Mitja Lluna.
Puntualment, a dos quarts de deu, el Moro Traïdor encarnat per tercer any consecutiu per José Alfredo Aznar, Teclín¸ eixia de la presó custodiat per quatre Marrocs que li recriminaven la seua infidelitat. El Traïdor, espantat pel públic, busca on aferrar-se onsevulla i el que té més a mà són persones de sexe femení, amb el consegüent sobresalt per a dites persones.
Marcos Ros Garrigós no pot sostenir la traïció i es llança contra el Traïdor amb ímpetu i força, els seus companys de filà intenten separar-los però en l’intent reben alguna que altra galtada.
El Tribunal presidit pel Baixà, Pascual Soler, professa al vent el mal produït per la injúria de vendre el cor davant una cristiana. I demana al Fiscal, Antonio Ibáñez, Tonèfica, que jutge amb imparcialitat al reu. Aquest comença el seu discurs amb la crítica sarcàstica on els temes principals se centraren en la política xixonenca: el regidor Ramon Aznar amb els seus dèries, l’alcaldessa de Xixona, el president de la Federació, les Urbanitzacions. Un poc, reprengueren els temes desaprovats en l’ambaixada dels Pirates. El Fiscal Tonèfica té una gràcia que atrau, no té por, i la seua recitació fa treure el riure d’un públic que omplia l’acte.
El torn dels Defensor, Juan Antonio Mira Quirós, Trenta-dos, que restà importància a la malifeta del Moro Traïdor. Aquest també continuà amb la crítica referida al poble.
Una vegada exposades les parts de l’acusació i la defensa, es llisquè el veredicte del jurat el qual acusà al Fementit d’haver traït la religió; la sentència implacable, la mort, ocho tiros al marrano. El Baixà pregà a Alà i al crit de: Vermells foc! una salva de 8 tirs deixaren espatarrat el Moro Traïdor.
Els Marrocs el baixaren a la llitera i començà l’esplendor de l’enterrament del Moro Traïdor. Cantineres enmig, amb el vestit i esquadres completes o sense que ho intentaren però, com és habitual, a moltes esquadres els falta personal que no arriba a l’acte. Festers als laterals, i la música de Mutxamel,que sona en una hora on el sol regala els seus primers raigs de llum estiuenca.
A l’altura de la CAM, el bombo interrompé la desfilada amb una bombà seca que no augurava bones notícies. El fester José Juan Coloma perdé el coneixement, caigué rodó i la sang que és molt escandalosa, va fer pensar el pitjor. De seguida, Maria Loli, anestesista dels Moros Grocs, i Fernando Sellés, cirurgià dels Marrocs, acudiren per practicar els primers auxilis, fins que vingué l’ambulància que tardà uns vint minuts que mai acabaren, mentre Juan Carlos Francés Romo, Kono, discutia amb un xòfer d’ambulància perquè el baixara a l’ambulatori. Gràcies a Déu, tot quedà amb un sobresalt.
Després, continuà la desfilada fins l’Ajuntament. Enguany també Canal 9 vingué i feu un reportatge sobre l’acte. Estaria molt bé que ens visitaren més mitjans de comunicació perquè tothom coneguera la meravella del Moro Traïdor, aquest any molt millor que l’anterior, en tots els sentits.
Ràpidament, la Banda dels Verds acompanya a tota la comitiva a la missa en Honor a Sant Sebastià.
MISSA A SANT SEBASTIÀ – EIXIDA DE MISSA
La missa dedicada a Sant Sebastià, molta menys gent que el diumenge, i festers que brillen per la seua absència. Un cura de color, invitat pel retor del poble, feu l’acte de l’eucaristia, Ezequiel, de Togo, Àfrica.
A dos quarts d’una, la baixada de missa, amb l’ordre iniciat en la Diana, primers els Moros i després els Cristians.
El cansament es fa patent en les cares dels festers i les festers, i es nota perquè el nombre de fester en el Kabileo minva. Així i tot, els amants de la Festa, no poden deixar de desaprofitar aquests moments de glòria. On les capitanies comencen a fer el seu resum particular, tot ha anat com s’esperava! I perquè ha d’anar malament? I les noves, esclaten en l’alegria que comporta el càrrec per a les filades.
ALARDO (TRONS)
La impaciència s’apodera dels Moros, el Capità dels Verds s’ha adonat que en l’Alt del Corb hi ha la caravel·la Pirata, incrustada per Manolo Mañas. Un mal presagi es fa patent en les hosts mahometanes. El recel i la por es converteixen en la batalla decisiva, on els Moros veuen la reducció considerable de les seues tropes.
A dos quarts de sis, la desfilada amb la Banda Pobla del Duc, i uns vint festers que animen al personal, sembla una xarlotada sense massa sentit per al que hauria de ser! Hauríem de suprimir aquest espècie d’acte.
El Marrocs amb el cop de Quique Colomina fan el primer tro acaparant l’atenció del personal. El canó dels Vermells repica amb ímpetu, dient: els Cristians no passaran! Els Grocs a uns 20 metres, distància mínima perquè no els arribe el perill del canó, continuen amb la lluita. Després els Kaimans retonen i retonen, mentre el seu carret en la vorera de la Plaça els reposa per a continuar el combat, i tancant la lluita el Moros Verds que cara a cara veuen com els Practicans hui “dopats” d’energia prenen terreny als Moros. Els Cavallers del Cid, amb menys batallers reforcen la primera inclusió. La Canyeta, també amb prou menys tiradors, Contrabandistes amb tovallons al cap i tancant la reraguarda els Llauradors que no volen perdre la lluita.
Un petit comentari. El programa de Canal 9, Comunitat en directe, retransmetia en directe els Trons de Xixona, estaven situats en el carrer Pescateria, resistint l’intens soroll de la cruenta batalla, aquests volien gravar en directe el canó dels Vermells, mentre entrevistaven a un fester dels Moros Vermells. El resultat va ser que l’Alardo es va parar, i alguns festers dels Grocs veient que no avançaven van decidir retirar-se de l’acte, la cabòria d’alguns ens mata. Qui té potestat per parlar un acte? Un programa de televisió autonòmica?
Cap persona, i menys un programa de televisió pot parar un acte per l’obsessió d’alguns! És que a alguns els agrada molt figurar en primers plans.
AMBAIXADA DEL CRISTIÀ
L’esquadra de lluitadors dels Pirates obri el desfile de l’Ambaixada del Cristià al voltant de les huit del capvespre. Sonen tocs de crida, enfront del carrer Pescateria, el sentinella cristià s’acosta al castell, dóna una missiva al seu oposant, aquest la llig, el mira amb viltinença i desdeny, esmicola la carta i la llança a l’aire. No hi ha pacte. El sentinella cristià, Juan José Muñoz Cuadros, el Ruli, torna al galop.
Abans de començar l’acte, silenci, l’Ambaixador Cristià amb traje nou confeccionat per Luis Mira Pla, Melilla, i cosit per Antonia Galiana, dedicà l’Ambaixada a l’antic Ambaixador, José Manuel Berenguer Masià. Aplaudiments que emocionaven.
Potser per l’emoció que no va eixir una brillant Ambaixada del Cristià, hi hagueren discursos que semblaven improvisats. Potser perquè algú, com es va comentar, es va saltar un tros del text i d’ací la improvisació. La coordinació, l’experiència feren que no hi hagueren uns talls massa exagerats. Tenim una Escola d’Ambaixada que caldria donar-li més informació, més vida, més importància, doncs l’exambaixador Moro, Alfonso Zaragoza, ho va comentar, i a més, és una llàstima el treball i el temps que ha dedicat aquest personatge fester. Com comenta en la introducció del seu llibre:
«L’Ambaixada és pur teatre a l’aire lliure, i ens devem al públic que ve a vore’ns i escoltar-nos. La vocalització és fonamental per a la correcta interpretació de l’Ambaixada, però, sobretot, creure’t el que dius, ficar-te en la pell del personatge que interpretes, fent-ho molt expressiu, en una paraula: SENTIR-HO.»
Els últims crits despertaren la passió de la Festa fins un altre any, els ja tan coneguts: Di a los tuyos ¡Guerra! ¡Guerra!, Di a los tuyos ¡Armas! ¡Armas! Amb un silenci de segons, i els aplaudiments de tot el personal que omplia els voltants del Castell Fester.
ALÇAMENT DE CAPITANS I BANDERERS DEL 2007. DESFILADA DE CAPITANIES
Els Moros Verds enceten l’última desfila de l’any, amb una Capitania que ha destacat per la confecció del Boato per part d’uns festers professionals. Lluís i Encarna han complit el somni i la fantasia de ser venerats per Xixona. Felicitacions.
Els Marrocs segueixen el desfile amb un nombre de festers reduïts però, satisfets perquè han sigut Marrocs aquells que han estat en unes festes molt ben organitzades per a una filà que necessita un poc d’il·lusió, complementada amb les ganes de Joan i Laura que han transmès.
Els Vermells, la filà més gran, continua amb el mateix ritme. Bona organització.
Els Grocs un altre any amb molts pocs festers, amb les seues peculiaritats.
I una nova Capitania per als Kaimans. En primer lloc felicitar a les seues capitanes, que han posat eixa diferència que li falta a la festa tots els anys perquè no siga monòtona; i un nou capità, Joanquín Feliu, Perete, i la banderera, la seua dona Maria José Peñarrocha, arropats per la filà emprenen la quimera d’un repte. Ànim i sort.
Els Pirates s’encaminen cap a port, agafen el vaixell, salpen satisfets de la Capitania que han regalat a Xixona. Felicitacions.
Els Llauradors contens perquè ja tenen casa. Molts han comentat que enguany han tingut unes festes diferents, doncs la kàbila fa filà. Caldria felicitar també a la família Cototos, com hem repetit al llarg del document, els capitans de filades acoloreixen molt la Festa.
Els Contrabandistes amb els braços adolorits per ballar la navalla, uniformats amb la xaquetilla abaixen Plaça, orgullosos d’aquestes festes.
La Canyeta desfila alegre també per aquestes festes on de manera general es veuen aquells festers que volen mantindre la filà.
Tanca la desfilada els Cavallers de Cid, un any amb alt i baixos però, que han sabut dur-los amb dignitat. Les seues Entrades semblen boatos de capitania, felicitats a les quatre amigues capitanes. Els Focs d’Artifici acaparen l’atenció dels festers que esperen l’alçament dels Capitans de Festes. La Nova d’Alcoi arranca amb Creu Daurà, apareixen quatre dolçaines, Juan José Muñoz Cuadros mira a la seua dona, Isabel Méndez Pozo, amb ulls humits, dient-li que ho han aconseguit. Ruli, el delegat per antonomàsia de les Festes, s’adona que la fantasia li ha arribat. No pot mantindre l’emoció del moment i esclata de goig. A l’arribada a l’Ajuntament percep l’harmonia i la germanor que regna
PROCESSÓ
Sense que la música cesse, capitans i banderers, membres de la Federació i autoritats (per cert, hi estaven totes) es dirigeixen cap a l’església per començar la processó.
Molts festers s’enganxen a la processó a l’altura de la Casa de Cultura, quan haurien de començar en l’església, una tradició un tant difícil d’entendre que el delegat dels Vermells, Mario Carbonell, intenta evitar informant a tots els festers que haja estaven, que la processó comença en l’església, cap persona discuteix i acata l’ordre.
Els Moros primers, Verds, Marrocs, Vermells, Grocs i Kaimans, tancant sant Bartomeu, amb visques d’algun que altre Marroc exaltat pel moment. Aquests van fer una processó ràpida, és a dir, sense cap tall. Enguany també hi havia una caixa al davant que donava el pas als festers.
Seguidament els Cristians, Pirates, Llauradors, Contrabandistes, Canyeta i Cavallers del Cid, amb sant Sebastià, també amb visques i cigrons, amb els retors i la relíquia que serà besada per tots aquells que desitgen. Una processó un poc més lenta perquè els Moros s’aturaven cada dos per tres.
A dos quarts d’onze, sona per última volta la música, que acompanya a les autoritats fins la Casa Consistorial.
Ensendemà, dia per veure fotografies i comentar els millors moments; a les huit de la vesprada missa en acció de gràcies, a dos quarts de deu el Castell de Focs. La Festa continuà dos dies més amb actuacions al pati de l’Escoles, i conclogué el dia de sant Bartomeu, 24 d’agost, amb una cercavila de la Colla de Dolçainers i Tabaleters Els Arreplegats i una impressionant mascletada als voltants de l’Ajuntament, mascletada que no estava anunciada en cap lloc i que va ser millor que el Castell.
Donar les gràcies a tots aquells que han posat el seu granet en l’organització de les Festes de Moros i Cristians de Xixona de 2006, que com un altre han estat grandioses, perquè la Festa apassiona.
Punt i final, gràcies per escotar-me (llegir-me) i amb l’esperança d’haver-los fet recordar les Fester del 2006.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada